Els somnàmbuls és la història de dos joves amics: en Genís i en David, als quals ràpidament s’afegeix la Laura. Una amistat a tres que va buscant fórmules d’una possible felicitat en diferents esquemes de relació. L’amistat entre ells s’anirà esquerdant quan l’amor —com l’entenem en la nostra societat— i la gelosia —com la vivim en la nostra societat— ho devorin tot. El dramaturg Llàtzer Garcia signa una obra inspirada en Design for Living de Noël Coward i la transforma en una comèdia que ens parla de l’amor i del viure la vida minut a minut i que esdevé una crítica àcida contra la institució de la parella.
És tendre perquè els tres actors mostren una vulnerabilitat que és molt atractiva. Per contra, plantegen una relació d'amor quasi vodevilesca amb un regust cínic. El dubte plana contínuament: la joventut és l'estadi ideal d'un ésser racional (un somni dolç i enèrgic) i, un cop arribats a la vida adulta, només es pot sobreviure (quedant-se somnàmbuls)?
Llàtzer Garcia torna a la comèdia, el gènere amb el que va començar la seva vida professional (amb la companyia Arcàdia). De fet, retorna a un món del cinema de fa dècades, plantejant una realitat fantàstica, que pot ressonar a l'Esquivel! (Nau Ivanow, 2010). El dramaturg reitera alguns dels seus món com ara el personatge que dibuixa (La pols, 2014) i mira de plasmar una realitat quotidiana més aviat anònima, d'herois de lletra petita, uns personatges amb un lleu retrat històric com el d'Els nens desagraïts (Sala Beckett, 2017).