Què és un espai públic? Què és un espai de participació? Aquests espais, poden generar-se de manera artificial? Què tenen en comú La Ciudad de las Artes y las Ciencias de València, la Cidade da Cultura de Galícia o el Fòrum de Barcelona?
Kenòpsia és un projecte que pretén investigar com la creació d’espais pretesament adreçats a la ciutadania i pensats des de les institucions (sovint amb la cultura com a pretext) impacta sobre les persones i els seus usos de l’espai públic.
Segona estació de Las Calatravas del muntatge Kenòpsia (van fer una presentació de la recerca al FestivalZ de Girona). Aa,m tpot just, han començat a plantejar la posada en escena, en una mena de trobada a la plaça. Que l'Escena Poblenou coincideixi amb les jornades d'arquitectura 48hores Open House Barcelona és d'una justícia poètica molt provocadora. Mentre que Kenòpsia denuncia la febre del totxo (com a fórmula per l'arrogància del polític de torn i de l'especulador espavilat capaç de colar un pressupost que anirà inflant amb imprevistos desmesurats) el 48hores posa en valor uns 200 edificis de la ciutat.
La documentació de Las Calatrava és notable amb el joc de cromos dels grans edificis que s'han quedat a mig fer, abandonats, per tota la geografia espanyola. De fet, va ser Leo Bassi amb la colla de Conservas els que van gaudir d'una ajuda del Forum de les cultures 2004 per denunciar una arquitectura i unes empreses que ofegava la mateixa ciutat aparador. També Piero Steiner i Ernesto Collado clamaven contra els edificis que no hi vivia ningú a Constructivo. I els teatres també entraven en la diana per uns paletes que només aprovaven allò que servís de sostre per a totes les persones.
La mirada de Las Calatrava, amb una Laura Riera (Welcome to Siri's party, Cry babies) i un Nil Martín (el raper de La línia vermella) dominant els micròfons té un punt de provovació evident. Amb les armilles dels paletes ben netes i lluents i uns cartells elegants (res de cartró cutre com Quim Bigas a Molar), passegen les declaracions de polítics que podrien ser oracions a favor del totxo indiscriminat. Per celebrar la festassa de l'especulació circulen safates de talls d'embotit.
Al Poblenou en un barri que s'ha volgut fer un hub de tecnologia amb el 22@ i que ara ja es parla d'allargar-lo fins a les Tres Xemeneies de Sant Adrià del Besòs, la meitat de les oficines construïdes estan buides. Al costat d'Hangar, un pretensiós edifici llueix ben poques oficines ocupades (el 78% és buit). La peça anirà transformant-se en properes residències però clar el missatge en contra de les bombolles immobiliàries i les especulacions del fons voltor internacionals. La carta de la farsa és còmica però no casa amb les entrevistes als veïns del barri que , sentit-se privilegiats, apunten punts en contra però també a favor d'aquest dimoni que caricaturitzen Les Calatrava 8per cert bona troballa del nom amb un dels arquitectes més reconeguts de l'Espanya que construia per a tots els grans partits amb pressupostos faraònics i que sovint calien reformar per fer-los més útils (des del pont de vidre Bilbao que la gent patinava per la contínua pluja del seu clima cantàbric o el palau de l'òpera de València que les peces de la façana queien a trossos, als pocs anys d'inaugurar-ho). A casa, per cert, en vam fer un rodolí. "Calatrava, l'arquitecte que la caga". Us el regalem si en voleu fer ús