Espera

Circ

informació obra


Direcció:
Ricard Soler Mallol
Sinopsi:

Espera és un espectacle de circ participatiu on el púbic està convidat, de manera sensible i molt subtil, a viure de prop de les acrobàcies que succeeixen en escena. Quan el límit entre l'escenari i el públic desapareix, l'espectacle es converteix en una ocasió per compartir una experiència col·lectiva, on ens mirem a la cara amb desconeguts i ens escoltem amb els cossos. En una atmosfera que ens transporta a un lloc fora de temps, fet de gests simples, on els acròbates es converteixen en artesans del moviment i apareixen paisatges perduts, plens de gests humans i trobades sinceres. 

Premi de la Crítica 2017 a la categoria d'Arts del carrer

Crítica: Espera

23/10/2017

Tant autèntic com un xiuxiueig a cau d'orella

per Jordi Bordes

Hi ha un escalf especial, quan algú diu una paraula a cau d'orella. Es produeix una mena d'escalfor, una connexió càlida, humana, que dista molt del telèfon mòbil, dels instagrams i de la velocitat tecnològica. La proposta d'Eia és de pastureig remugant. Potser per això escampen esquellots a l'entorn del seu espai (la plaça Can Felipa potser era massa oberta per aconseguir la intimitat que necessta aquesta proposta) i estirant una corda apareixen els col·laboradors espontanis. Sense forçar a sortir-hi, hi ha molta disponibilitat dels espectadors.

El mà a mà de la parella d'acròbates té els seus moments de risc i de sorpresa, però tot se serveix a foc lent, que permet allargar l'exercici sense esgotar físicament els dos artistes. És estranyament màgic el vol de la corda del cistell que aguanten al cap mentre fan equilibris. Com a Pelat, no hi ha la necessitat de construir uns personatges o una trama (com podria ser el cas de MiraT o Nàufrags, per citar dos casos veïns de teatre de carrer). La construcció dels personatges és, en tot cas,des de la Veritat de l'actor: Són ells que interpel·len sense necessitat de cap màscara o gest clownesc. És tant autèntic com la gravetat o l'equlibri d'una vertical sobre l'espatlla del portador. Potser una música en directe (Amigoo, Esquerdes) hi donaria una calidesa i una capacitat de connectar amb major atenció al públic. Certament, com ja advertien a l'arrencada de l'espectacle, deixar la canalla a peu d'escena sense que ningú els acomodi va provocar alguna situació inadequada. Perquè l'obra no els interpel·lava prou, tampoc.

Els Eia s'han fet un nom a partir d'espectacles de mitjà i gran format de circ a escena. Són treballs celebrats i premiats Capas i InTarsi. Aquest espera és molt més relaxat, sense el joc brillant de l'humor i el gran efecte, tot i que sí manté una càlida sorpresa (que els emparenta en un clown molt tendre con el de Claire Ducreux, Refugiada poètica, per exemple; o Pere Hosta, Pájaru).