Espera és un espectacle de circ participatiu on el púbic
està convidat, de manera sensible i molt subtil, a viure
de prop de les acrobàcies que succeeixen en escena.
Quan el límit entre l'escenari i el públic desapareix,
l'espectacle es converteix en una ocasió per compartir
una experiència col·lectiva, on ens mirem a la cara amb
desconeguts i ens escoltem amb els cossos. En una
atmosfera que ens transporta a un lloc fora de temps,
fet de gests simples, on els acròbates es converteixen en
artesans del moviment i apareixen paisatges perduts,
plens de gests humans i trobades sinceres.
Premi de la Crítica 2017 a la categoria d'Arts del carrer
El Circ Eia ha estrenat la seva proposta més íntima fins ara, al Trapezi de Reus. Espera, petit format a tocar del públic, és un dels espectacles de circ més interessants dels que hem vist en els darrers temps i, atenent a l’ambient que va sorgir ahir a la plaça de la Farinera, li espera un llarg recorregut.
El fluid diàleg entre la parella protagonista, Celso Pereira i Fracesca Lissia, travessa l’espai escènic de manera natural i de seguida atrapa els espectadors, alguns dels quals formaran part de la peça, ja que és una proposta participativa entre els artistes i públic de totes les edats basada en la confiança mútua entre desconeguts. L’aposta s’anuncia ben clara, “cap límit entre escena i públic”, i la representació d’ahir va finalitzar ben emocionant i harmoniosa.
El ritme plàcid i l’elegància de l’execució (Pereira especialment destacable en el solo malabar amb una baldufa i Lissia en el gest subtil i la contundència de l’acrobàcia) juntament amb un espai sonor de música cèltica, són la clau per expulsar-nos del temps fins a un estadi ancestral, en siguem conscients o no, allà on neixen les tradicions.
Qui no reacciona en veure una baldufa, el joc de totes les cultures del món ja localitzat 4.000 anys abans de Crist? Com no reconèixer la dona portadora de qualsevol mercaderia al cap si és una de les imatges més populars des d’Europa a l’Àfrica? A Espera dins a la cistella hi ha una llarguíssima corda d’espart que abraça i inclou, que es plega i desplega com el pas del temps. El fil de cànem també és protagonista de l’escenografia entrecreuant-se amb un de ben roig, clara referència a la llegenda popular oriental que simbolitza l’amor i el bé comú, els valors que ens ha transmès Circ Eia en aquest espectacle.