Estació Tèrminus

Teatre

informació obra


Text:
Ramon Simó, Anna Teixidor
Intèrprets:
Pep Ambròs, Pepo Blasco, Judit Farrés, Blanca García-Lladó, Jordi Oriol, Kathy Sey
Composició musical:
Judit Farrés, Jordi Oriol (col·laboració)
Escenografia:
Toni Rueda, Ramon Simó
Vestuari:
Irantzu Ortiz
Il·luminació:
Pere Anglada
So:
Marc Santa
Direcció:
Magda Puyo, Ramon Simó, Ivo van Hove
Producció:
Grec 2016 Festival de Barcelona, Velvet Events
Companyia:
Toneelgroep Amsterdam
Estrena:
Grec 2016
Sinopsi:

Quines formes adopta la violència contemporània? Més enllà de la seva manifestació física i explícita, el món contemporani conrea i tolera la violència en múltiples formes i en àmbits molt diversos. I el llenguatge de la violència i de la por es converteix, a poc a poc, en el llenguatge dominant. 

Al vestíbul d’una estació que vol evocar la imatge d’una Europa en punt mort, trobarem, en imatges i escenes fragmentades, històries i personatges que ens parlen d’un món que consenteix l’abandonament de l’humanisme per arribar, des d’aquesta estació, a un destí que encara no ha sabut triar. 

El masclisme i la gihad, la religió i les falses polítiques, el terrorisme i la guerra, els mitjans de comunicació i la cultura empobrida, la precarietat i la bondat del sistema econòmic seran protagonistes d’un joc teatral que vol ser un testimoni documental fictici de la nostra realitat. 

Com en qualsevol estació, entre la comèdia i el drama, amb la presència fugaç de personatges que viatgen, que emigren o que defensen el seu territori, que arrosseguen i ens porten les seves històries, que parlen, o canten, o ballen, Tèrminus, el déu de les fronteres, potser somriurà.

Crítica: Estació Tèrminus

07/03/2016

tot el que ens preocupa

per Francesc Massip

Recrear el hall d'una estació de tren, on els espectadors són incorporats com a usuaris i els intèrprets hi circulen com a transeünts, permet presentar el marc ideal per parlar de tot allò que ens ocupa i preocupa: l'espai vestibular ferrocarrilístic és l'espai de tots els relats possibles. Així ho han entès Magda Puyo i Ramon Simó en aquesta Estació Terminus on, entre el tràfec de maletes i passatgers, es desgranen situacions i reflexions sobre els temes del present que ens empenyen cap a la incomoditat, la crisi, la crispació, els contradiccions que ens tenallen, tot allò de què, segons els grans manipuladors de la vida política, no es pot parlar (ara no toca, passoparaula), però que és justament allò que cal explicar. La violència, el masclisme, el terrorisme, el crim organitzat, el tràfic d'armes, la destrucció i la massacre sovint en nom de déu i de la religió, el fanatisme, la xenofòbia... no es deixen res al tinter en una roda espurnejant que implica directament al públic feta amb un "collage" de textos props i aliens. El conjunt actoral recita, dialoga, transita, canta i balla amb una gran solvència. Destaca l'espai sonor creat per Judit Farrés, el saxo de Jordi Oriol, la veu poderosa de Kathy Sey, la trencallosa resolució de Blanca García-Lladó, la contundència de Pep Ambròs i les estilitzacions de Pepo Blasco.