Europa Bull

informació obra



Companyia:
IndiGest
Direcció:
Jordi Oriol
Dramatúrgia:
Jordi Oriol
Intèrprets:
Sasha Agranov, Joan Carreras, Anna Hierro, Carles Pedragosa, Karl Stets, Olga Onrubia
Escenografia:
Silvia Delagneau, Max Glaenzel
Il·luminació:
Marc Salicrú
So:
Jordi Salvadó
Ajudantia de direcció:
Anna Serrano
Sinopsi:

Tal vegada allà, agafats de la mà, units sota el nom d’Europa, ens podríem explicar el mite que ens batejà: el que narra la història d’un Déu totpoderós que, encès d’amor per una noia fenícia, viatjà a les costes de l’actual Líban (o Síria)… i sota l’aspecte d’un immens toro, la raptà tot creuant el Mediterrani i, arribats a Creta (o Lampedusa…), la violà. I és d’ençà… que Europa bull.
Sembla una olla a vapor que xiula i fa senyals de fum. Europa retruny, està a punt de petar. És una olla de grills. Un batibull. I de tanta remor, ja no se sent l’alegria de l’himne; ja sols notem la sordesa del seu compositor.
Un autoritari toro blanc va raptar Europa, i tal vegada ara ens adonem que no el sabrem mai domesticar.

Premi en la categoria de direcció Premis de la Crítica 2019

Premi en la categoria d'actriu de repartiment Premis de la Crítica 2019

Premi en la categoria de dramatúrgia/ adaptació Premis de la Crítica 2019

Premi en la categoria de música original/ adaptada Premis de la Crítica 2019

Finalista a Premi espectacle Premis de la Crítica 2019

Finalista a actor de repartiment Premis de la Crítica 2019

Finalista a espai escènic Premis de la Crítica 2019

Finalista a espai sonor Premis de la Crítica 2019

Crítica: Europa Bull

16/12/2019

Efervescència bovina

per Núria Sàbat

Es veu que Europa, abans de ser l’efervescent olla de grills que és ara, va ser una princesa fenícia molt bonica a la qual Zeus, prenent la forma d’un bull va segrestar i violar. És evident que el mot anglès que tradueix el nostre “brau” havia d’activar el magí de Jordi Oriol i donar-li peu a crear un dels seus magnífics jocs de paraules: Europa bull. I és que l’autor i director d’aquest muntatge guanyador del XII Premi Quim Masó té una capacitat extraordinària per jugar amb el llenguatge, esprement-ne tots els recursos lexicogràfics, semàntics, literaris, metalingüístics... com ja va fer, per exemple, a L’empestat, un text esplèndid estrenat dins el marc del Festival Temporada Alta 2011. Aquí, però, Oriol no potencia tant aquest talent com un altre vessant que també conrea amb igual mestria: la ironia, l’humor surrealista... en moviment constant per construir una mena de paròdia que ridiculitza cruelment la deriva burocràtica, administrativa i política que està prenent la UE i els seus representants, uns personatges que han convertit la seu on han anat a raure en el seu petit reialme i la cadira que hi ocupen, en el seu petit tron.

Per configurar aquest zoo –que en certa manera recorda un corrent artístic empordanès anomenat estrambotisme– Oriol recorre a un grup de professionals –que inclou noms com Sílvia Delagneau i Max Glaenzel (espai vestuari) o Marc Salicrú (il·luminació)– i d’intèrprets sensacional i polivalent que es desdobla en diferents personatges, domina diferents disciplines –hi destaca la gestualitat– i parla diferents llengües, en què els músics Sasha Agranov, Carles Pedragosa i Karl Stets hi tenen un paper important, al costat de la gran expressivitat corporal de la ballarina Anna Hierro, i l’excel·lent treball interpretatiu d’Olga Onrubia i Joan Carreras.

La proposta del col·lectiu Indi Gest surt del format convencional i es basteix a partir d’un seguit d’escenes desordenades cronològicament a través de les quals es pot reconstruir, entre d’altres, un acte d’homenatge a una dona centenària; l’estressant dia a dia dels delegats que conformen l’atabalada comissió encarregada de promocionar la festa –perdó, la cultura– europea, o la feina rutinària del personal de manteniment i els hilarants diàlegs que mantenen.

Teatre, música, dansa, clown... hi conviuen per dibuixar un trencaclosques enginyós, irònic i divertit que, si bé potser hauria d’abraçar menys i estrènyer més aquesta Europa nostra actual, es riu del mort i de qui el vetlla i no deixa canya dreta, des de la inoperància de les institucions europees, el futur de la EU, la davallada de la cultura, la pèrdua dels drets i dels valors democràtics, la memòria històrica... fins al masclisme, el procés o la llibertat d’expressió.