Faboo

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Laura de Arcos García, Eva Pereira Blanco
Escenografia:
Òscar Vidal
Vestuari:
Escena Creativa
Composició musical:
Jorge Redondo, Christophe Sainsot Tintou
Il·luminació:
Jorge Corral
Producció:
Irma Gruenholz
Autoria:
Christophe Sainsot Tintou
Sinopsi:

Simplicitat és la paraula clau en un espectacle creat per un especialista en teatre i en programes de televisió per als més petits. En té prou amb un bidó buit per donar cap i cara a un personatge ingenu i curiós, amb ànima de nen, que explora el seu entorn i interactua amb objectes diversos. Dues actrius donen vida a Faboo, un ésser singular, protagonista d'un muntatge de teatre d'objectes on la imaginació dels espectadors té un paper tan destacat com el que passa a l'escenari. Observeu com Faboo descobreix el món que l'envolta i veureu quantes coses es poden explicar amb alguns objectes i molta creativitat.

Teatre d'objectes.

Per a espectadors i espectadores a partir de 5 anys.

Espectacle finalista al Premi de la Crítica espectacle familiar 2015


Crítica: Faboo

18/05/2015

Una altra forma de dir-ho...

per Josep Maria Viaplana

Vist al FETEN 2015, Gijón. Em diuen alguns companys que han anat a veure el primer passi del matí d’aquest espectacle, que serà una de les ‘perles’ de FETEN, una companyia establerta a Madrid, de components catalans. I com que era recomanat, he anat a veure’l, tot i no estar entre els espectacles que m’havia programat. Estem davant d’un espectacle veritablement diferent. No és qüestió de fer cap spoiler, però no es pot parlar de l’espectacle sense esmentar que s’utilitza una tècnica (en el fons, són titelles, tot i ser una de sola, i unipersonal) basada en que les cames de l’actriu-manipuladora, tirades cap amunt, són el cos del titelles, amb la màscara del seu cap (un bidó escapçat) que mou amb els peus, i el peus, una rodona com la d’aquells ninos de base rodona que mai es tomben, són les seves pròpies natges. Les mans també són les seves, i el conjunt és de gran realisme, com si una mena d’esser (un teletubbie no n’estaria gaire lluny), blanc, jovenet, tobet i rodonet, prengués vida. Sense gairebé paraules, amb una veu que fa les entonacions i insinua mots sense dir-los clarament, i no sempre, aquest es comunica amb nosaltres -tot i que jo diria que s’adreça als més petits- i veiem coses que li passen, emocions, petites dificultats, com si d’un nen es tractés, però que després de descobrir l’amor, té un petitó al qual ha de criar. Tot molt tendre i blanc (en tots els sentits) i entenedor a través de les emocions bàsiques. Recomanable a partir d’una edat molt primerenca, també per la grandària del titella resultant, que abasta la longitud de les cames de la manipuladora, l’envergadura de les mans, i amb una cara gran que, sense tenir cap moviment de boca i d’ulls, amb tant sols els moviments de coll que fan els seus peus, ens expressa multitud de coses. La veritat, una petita delícia, especialment per als més petits.

Trivial