Faboo

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Laura de Arcos García, Eva Pereira Blanco
Escenografia:
Òscar Vidal
Vestuari:
Escena Creativa
Composició musical:
Jorge Redondo, Christophe Sainsot Tintou
Il·luminació:
Jorge Corral
Producció:
Irma Gruenholz
Autoria:
Christophe Sainsot Tintou
Sinopsi:

Simplicitat és la paraula clau en un espectacle creat per un especialista en teatre i en programes de televisió per als més petits. En té prou amb un bidó buit per donar cap i cara a un personatge ingenu i curiós, amb ànima de nen, que explora el seu entorn i interactua amb objectes diversos. Dues actrius donen vida a Faboo, un ésser singular, protagonista d'un muntatge de teatre d'objectes on la imaginació dels espectadors té un paper tan destacat com el que passa a l'escenari. Observeu com Faboo descobreix el món que l'envolta i veureu quantes coses es poden explicar amb alguns objectes i molta creativitat.

Teatre d'objectes.

Per a espectadors i espectadores a partir de 5 anys.

Espectacle finalista al Premi de la Crítica espectacle familiar 2015


Crítica: Faboo

04/07/2015

Cucada de gourmetet

per Víctor Giralt

El factòtum d’aquesta petita cucada de gourmet que és ‘Faboo’ es diu Oscar Vidal,  un pedagog amb llarga trajectòria en la creació d’espectacles i programes televisius per a públics iniciàtics. Qui du el pes del muntatge (mai millor dit, perquè, en una postura absolutament incòmoda, crea un personatge, una màscara, inversemblant  i entranyable, propera a E.T.) és Laura de Arcos, ballarina i actriu especialitzada en teatre de gest.  Ambdós són catalans però estan establerts a Madrid (ens agradi o no, és on es mouen ‘es doblers’).

El format de l’espectacle recorda molt un encadenat de capítols de la sèrie televisiva ‘Mic’, però sense una voluntat pedagògica tan naïf. La companyia, i aquí discrepo, situa la franja d’edat a partir dels 5 anys,  però en la funció que jo he vist, la majoria eren nens i nenes de 3 anys i han xalat d’allò més. De fet, no han parat de dir-hi la seva.

Reprenent la interpretació de Laura de Arcos (assistida puntualment en escena per Eva Pereira), és ella qui, a partir d’una gestualitat física i expressivament molt treballada,  humanitza un envàs de plàstic amb un resultat empàtic  insospitat.  En els primers episodis (tots separats per una senzilla però efectiva fosa a negre) és un nadó a la descoberta de l’entorn. Després juga a ser algú altre (aquella fase que Marcello Mastroianni considerava premonitòria en la gènesi de l’actor/actriu, quan un es fa passar per un fantasma terrorífic, una estrella del rock o el que faci falta), i finalment acaba convertint-se en una mare estressada davant la responsabilitat que suposa l’arribada d’un altre’mini envàs de plàstic’.

Els programadors del mini-Grec  van descobrir aquesta perleta al FETEM de Gijón (on va ser premiada)  i l’han programat dos dies al Tantarantana. Hi ha vida més enllà del GREC, esperem.


Trivial