Faboo

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Laura de Arcos García, Eva Pereira Blanco
Escenografia:
Òscar Vidal
Vestuari:
Escena Creativa
Composició musical:
Jorge Redondo, Christophe Sainsot Tintou
Il·luminació:
Jorge Corral
Producció:
Irma Gruenholz
Autoria:
Christophe Sainsot Tintou
Sinopsi:

Simplicitat és la paraula clau en un espectacle creat per un especialista en teatre i en programes de televisió per als més petits. En té prou amb un bidó buit per donar cap i cara a un personatge ingenu i curiós, amb ànima de nen, que explora el seu entorn i interactua amb objectes diversos. Dues actrius donen vida a Faboo, un ésser singular, protagonista d'un muntatge de teatre d'objectes on la imaginació dels espectadors té un paper tan destacat com el que passa a l'escenari. Observeu com Faboo descobreix el món que l'envolta i veureu quantes coses es poden explicar amb alguns objectes i molta creativitat.

Teatre d'objectes.

Per a espectadors i espectadores a partir de 5 anys.

Espectacle finalista al Premi de la Crítica espectacle familiar 2015


Crítica: Faboo

07/07/2015

Jugar amb la senzillesa

per Núria Cañamares

Als nens els encanta jugar a endevinar, descobrir, que els sorprenguin... Per això, Faboo es converteix de seguida en un amic ben especial. És un personatge diferent del que han vist mai, però no se’ls fa estrany perquè s’hi poden reconèixer. Vindria a ser un titella de carn i ossos amb cap de plàstic (concretament, de garrafa), però aquesta descripció no li fa justícia, ja que l’originalitat del ninot és tal que no es pot encasellar la creativitat amb què s’ha concebut. Els infants queden fascinats per l’extravagància de l’ésser i, en adonar-se de la seva constitució i habilitats, també per la seva jocositat.

Mentre Faboo s’entreté amb els objectes que es va trobant, els petits riuen i s’exclamen en veu alta identificant el que veuen. Ara és un fantasma, ara un angelet, ara condueix, ara interactua amb un cuc... Faboo va fent la seva sense una dramatúrgia concreta, més enllà d’atiar la imaginació dels espectadors per fer-la créixer plegats.

La successió d’escenes juntament amb el triple llenguatge universal que utilitza –l’expressivitat, el teatre d’objectes i l’onomatopeic propi d’un nadó (això sí, políglota, ja que xampurreja el català, el castellà i l’anglès!)– el fa ideal per mantenir un primer contacte, senzill però de qualitat, amb les arts escèniques. La música i l’austeritat de la posada en escena arrodoneixen una proposta que treu rendiment al “menys és més” i que, fins i tot, se li podrien cisar alguns minuts.

I, en acabar, premi: ‘Faboo’ regala una darrera victòria als petits “destapant” el truc perquè constatin que, efectivament, allò que havien imaginat és el que era. Una bon estímul perquè confiïn en aquest preciós exercici que és imaginar...


Trivial