Felahikum

informació obra



Coreografia:
Honji Wang, Sébastien Ramirez
Intèrprets:
Rocío Molina, Honji Wang, Rocío Molina, Eduardo Guerrero
Composició musical:
Jean-Philippe Barrios "lacrymoboy"
Il·luminació:
Jani-Matto Salo
Escenografia:
Thomas Pénanguer
Caracterització:
Vestuari:
Soo-Hi Song
Sinopsi:

A "Felahikum" (nom àrab atribuït a l’origen de la paraula flamenc), Sébastien Ramirez dur a terme una recerca profunda amb les ballarines Rocío Molina (flamenc, Sevilla) i Honji Wang (hip-hop i ballet clàssic, Berlín), en què confronta diferents estils de dansa. L’intercanvi coreogràfic servirà per cercar un possible diàleg entre aquestes cultures de la dansa i per tractar la condició de la dona en la societat, entre altres aspectes de la dimensió social del flamenc i el hip-hop.

Sébastien Ramirez va començar com a B-Boy el 1996 i el 2000 ja era un ballarí i coreògraf professional. Inspirat per la cultura Hip-Hop des de la seva infància, la seva atenció es va centrar en el B-boying; a través del desenvolupament de diversos moviments propis va construir una filosofia personal de la tècnica i va explorar diferents àrees de la dansa per acabar creant el seu propi estil “suau i controlat”.

Honji Wang va estudiar dansa clàssica durant deu anys al conservatori de Frankfurt abans d’entrar en contacte amb les tècniques de hip hop com el B-Girling, el House o el Newstyle. El 2010 comença la seva relació professional amb Ramirez, junts creenel duet AP15 i un any després Monchichi, una producció de dansa teatral; ambdós espectacles, premiats en diversos certàmens, han girat amb gran èxit per tot el món en espais com el Théâtre de la Ville de Paris i el Sadler’s Wells de Londres. Posteriorment van presentar Borderline (2012-2013).

La trobada de Honji Wang amb Rocío Molina, dirigides per Sébastien Ramirez, planteja quin llenguatge coreogràfic en pot resultar d’unir a aquestes dues dones i les seves actituds, postures i estètiques específiques. Rocío Molina aporta el contrapunt de l’art flamenc que domina des d’una alçada artística incontestable i en la plenitud de la seva carrera professional. El seu ball, fet de provocació i de la seva necessitat d’explorar, la situa més enllà de qualsevol convenció.


Crítica: Felahikum

07/03/2015

Tant iguals com diferents

per Montse Otzet

Sens dubte, el ganxo de l’espectacle era el nom de Rocío Molina, la bailaora a la que el públic de Barcelona ja ha vist dalt l’escenari més d’un cop. Honji Wang, l’altra intèrpret, era un meló per obrir com també Sébastien Ramirez, el director artístic del muntatge i autor d’una tècnica personal molt propera al hip hop. El resultat? Molt positiu, tant per la valoració general de l’obra, el títol de la qual és una paraula àrab que s’atribueix a l’origen de la paraula flamenc, com per la música i escenografia, però de forma molt destacada, per la presència de Rocío Molina i Honji Wang i de la conjuminació que fan del flamenc i del hip-hop.

Dues dones,  tant iguals, almenys en la visió que emeten des de damunt l’escenari, com diferents en el seu llenguatge.  I aquí recau el gran interès del muntatge: dos mons distints que troben un espai on elaborar uns encontres emocionals i, especialment, molt plàstics.

Vestides de blanc i negre i pentinades idènticament, amb el cabell recollit amb un petit monyo dalt del cap, signe d’una igualtat pretesa, les dues artistes, autores junt amb Ramirez de la part coreogràfica, escenifiquen  un diàleg que va des de l’execució del mateix gest, signe d’assentiment i pacte, fins a la contraposició de moviments de flamenc i de hip hop, fragments aquests que es lideren com els més interessants.

Rocio Molina es mostra amb tota la seva grandesa interpretativa i el seu foc i inquietud interior envers el flamenc, els transpira amb un mestratge d’alt nivell. Per la seva part, Honji Wang llueix un cos que traspua haver estat alimentat amb tècniques de dansa clàssica i de hip hop, fet que permet que la ballarina es mogui amb una nitidesa, suavitat o rapidesa admirables.  Llàstima que la seva intervenció no quedi equiparada a la de Molina, quant a durada de temps.

Felahikum és un muntatge construït a base d’estampes molt visuals que desprenen un ambient metàl·lic, però que les sabates de flamenc i les esportives blanques s’encarreguen molt bé que no resulti fred. Un seguit de seqüències algunes de les quals destaquen per damunt dels altres, com per exemple, les imatges que les ballarines utilitzen llargs trossos de tul negre que ballen a l’impuls de l’aire d’uns ventiladors alhora que propicien unes suggestives ombres xineses, o quan les intèrprets ballen damunt de retalls metàl·lics. Per altra banda, a l’obra no hi falten petits gestos de complicitat i humor entre les dues ballarines. És com donar un cop d’ull a l’espectador, a un públic que va acabar dempeus rendit a aquestes artistes que, en definitiva, tant s’assemblen.