Felahikum

Dansa

informació obra


Coreografia:
Honji Wang, Sébastien Ramirez
Intèrprets:
Rocío Molina, Honji Wang, Rocío Molina, Eduardo Guerrero
Composició musical:
Jean-Philippe Barrios "lacrymoboy"
Il·luminació:
Jani-Matto Salo
Escenografia:
Thomas Pénanguer
Caracterització:
Vestuari:
Soo-Hi Song
Sinopsi:

A "Felahikum" (nom àrab atribuït a l’origen de la paraula flamenc), Sébastien Ramirez dur a terme una recerca profunda amb les ballarines Rocío Molina (flamenc, Sevilla) i Honji Wang (hip-hop i ballet clàssic, Berlín), en què confronta diferents estils de dansa. L’intercanvi coreogràfic servirà per cercar un possible diàleg entre aquestes cultures de la dansa i per tractar la condició de la dona en la societat, entre altres aspectes de la dimensió social del flamenc i el hip-hop.

Sébastien Ramirez va començar com a B-Boy el 1996 i el 2000 ja era un ballarí i coreògraf professional. Inspirat per la cultura Hip-Hop des de la seva infància, la seva atenció es va centrar en el B-boying; a través del desenvolupament de diversos moviments propis va construir una filosofia personal de la tècnica i va explorar diferents àrees de la dansa per acabar creant el seu propi estil “suau i controlat”.

Honji Wang va estudiar dansa clàssica durant deu anys al conservatori de Frankfurt abans d’entrar en contacte amb les tècniques de hip hop com el B-Girling, el House o el Newstyle. El 2010 comença la seva relació professional amb Ramirez, junts creenel duet AP15 i un any després Monchichi, una producció de dansa teatral; ambdós espectacles, premiats en diversos certàmens, han girat amb gran èxit per tot el món en espais com el Théâtre de la Ville de Paris i el Sadler’s Wells de Londres. Posteriorment van presentar Borderline (2012-2013).

La trobada de Honji Wang amb Rocío Molina, dirigides per Sébastien Ramirez, planteja quin llenguatge coreogràfic en pot resultar d’unir a aquestes dues dones i les seves actituds, postures i estètiques específiques. Rocío Molina aporta el contrapunt de l’art flamenc que domina des d’una alçada artística incontestable i en la plenitud de la seva carrera professional. El seu ball, fet de provocació i de la seva necessitat d’explorar, la situa més enllà de qualsevol convenció.


Crítica: Felahikum

27/02/2015

Una fusió aparentment impossible, entre el flamenc i el hip hop

per Jordi Bordes

Són com una gota d'oli i una altra d'aigua, d'entrada. Aparentment, el flamenc és puresa; el hip hop és espontaneïtat. L'un és terra; l'altre és aire. efectivament, els móns de Rocío Molina i  Honji Wang són distants erò és que elles són unes viatgeres intrèpides en l'art. i per això, a Felahikum es poden trobar espais de contrast i altres de suma preciosa, com si l'oli fes una forma capriciosa evitant el doll d'aigua del flamenc. Com si Sébastian Ramírez, el coreògraf que ho mira des d'a fora, fos un Pep Bou il·luminat. Per a fer confluir aquests dos elements, juga amb el vent (uns ventiladors que, a Perpinyà eren quasi testimonials però que després de més setmanes de residència artística haurien de ser un eix quasi vertebrador) i també amb el joc de miralls. El que construeixen l'una davant de l'altra i el que trepitgen, esmicolat.  

No hi ha una narrativa, una dramatúrgia específica, però sí que es copsa una voluntat d'aproximar-se, d'indagar l'altra, de voler-la respectar i conèixer, sense que mai ningú abandoni les seves veritables arrels. Molina, picant a terra amb botes microfonades; Wang extenent braços i espatlles com duta pel vent, fràgil i lleugera. Un bon punt hipnòtic.