F.I.R.A. - Fenòmens

Circ

informació obra


Autoria:
Cristina Genebat
Direcció:
Julio Manrique, Christophe Thellier
Escenografia:
Betty Girosola
Il·luminació:
Quicu Gutiérrez
Intèrprets:
Adrià Cordoncillo, Fernando Melki, Àfrica Llorens , Mari Paz Arango, Maria Villate
Interpretació musical:
Frederic Filiatre, Edurne Arizu
Composició musical:
Frederic Filiatre
Companyia:
Cie. Les P'tits Bras, Crema d'espectacles
Sinopsi:

"F.I.R.A."

(fenòmens inversemblants rescatats de l'anonimat) 

És la nova producció del Circ d’Hivern de l’Ateneu Popular 9 Barris. El Col·lectiu Tierra, format per artistes de circ i músics amb experiència, ens van proposar aquesta aventura de llums i ombres amb l’ajuda a la direcció artística de Jordi Aspa. 

“Acròbates que busquen la ingravidesa promesa pels sospirs, siluetes amb voluntat de transformar-se en monstres davant i darrere del mirall, la nena més vella del món ens presenta la seva cabellera on es gronxen els records, l'encantadora de notes i de cors xiuxiueja melodies a cau d'orella dels intrèpids: si vols conèixer el teu present, F.I.R.A. és el més adient, l'elixir que guareix és en un pot buit, però si te l'ofereixen, beu-te'l! No hi ha bèsties però sí que hi ha bestialitat garapinyada i crispetes que exploten a cada moment com sobresalts al cor.”


Crítica: F.I.R.A. - Fenòmens

25/12/2014

La millor manera d'apropar-se i entendre el "nou circ"

per Iolanda G. Madariaga

Fenòmens Inversemblants Rescatats de l'Anonimat, F.I.R.A., juga amb elements recuperats de les antigues fires però no com una mostra exhaustiva d'aquests. Més aviat es tracta d'un recull de referents distints, on també intervenen personatges de còmic i jocs infantils passats pel tamís de la intel·ligent direcció de Jordi Aspa. Un món oníric que, malgrat la aparença artesanal i el gust pel vintage, fa ús de sofisticades projeccions integrades en números d'acrobàcia. La música de Frederic Filatre i Edurne Arizu n'és el fil conductor: una evocadora composició interpretada en directe pels mateixos músics (Edurne Arizu a l'acordió i veu i Frederic Filatre al trombó i clarinet baix)que esdevé la autèntica dramatúrgia de l'espectacle. Crispetes a dojo per obrir tots els sentits a gaudir! un senzill recurs molt ben jugat que serveix també per lligar la salsa de l'espectacle.  

No es tracta aquí del "encara més difícil", si no d'anar portant l'espectador pels racons de la seva pròpia memòria emotiva i creant-ne de nous. Una perxa xinesa es torna el pal d'una vela que voleia al vent mentre el mateix Corto Maltés (Adrià Cordoncillo) reparteix galanteries entre Maria Villate i Anhalou Serre. Més que artistes de circ, hi han personatges de principi a fi que evolucionen dins un espai de somni ara gronxant-se en un trapezi de balanç (Mari Paz Arango), en la perxa o fent acrobàcies mans a mans (Fernando Melki)... no hi ha ballarins, però les ombres ballen i, en la seva acrobàtica dansa, desfilen animals exòtics, aràcnids sobredimensionats, monstres d'una fira de somni. Des de la nostra cadira, entrem a la barraca dels miralls que distorsionen la dansa de Maria Villate i el mirall ens ofereix unes fantàstiques imatges d'alta condensació poètica. És aquí on l'excel·lent il·luminació de Quicu Gutierrez arrodoneix la màgia de tot l'espectacle.