F.I.R.A. - Fenòmens

Circ

informació obra


Autoria:
Cristina Genebat
Direcció:
Julio Manrique, Christophe Thellier
Escenografia:
Betty Girosola
Il·luminació:
Quicu Gutiérrez
Intèrprets:
Adrià Cordoncillo, Fernando Melki, Àfrica Llorens , Mari Paz Arango, Maria Villate
Interpretació musical:
Frederic Filiatre, Edurne Arizu
Composició musical:
Frederic Filiatre
Companyia:
Cie. Les P'tits Bras, Crema d'espectacles
Sinopsi:

"F.I.R.A."

(fenòmens inversemblants rescatats de l'anonimat) 

És la nova producció del Circ d’Hivern de l’Ateneu Popular 9 Barris. El Col·lectiu Tierra, format per artistes de circ i músics amb experiència, ens van proposar aquesta aventura de llums i ombres amb l’ajuda a la direcció artística de Jordi Aspa. 

“Acròbates que busquen la ingravidesa promesa pels sospirs, siluetes amb voluntat de transformar-se en monstres davant i darrere del mirall, la nena més vella del món ens presenta la seva cabellera on es gronxen els records, l'encantadora de notes i de cors xiuxiueja melodies a cau d'orella dels intrèpids: si vols conèixer el teu present, F.I.R.A. és el més adient, l'elixir que guareix és en un pot buit, però si te l'ofereixen, beu-te'l! No hi ha bèsties però sí que hi ha bestialitat garapinyada i crispetes que exploten a cada moment com sobresalts al cor.”


Crítica: F.I.R.A. - Fenòmens

19/12/2014

Preciosos moments, exercicis de mèrit, transicions que cauen al buit

per Jordi Bordes

Un bon intent. Hi ha la poesia aspra de jordi aspa que permet una ambientació a base dels personatges decrèpits de fira i dels espectadors que assumeixen veure elements fora de sèrie (amb tota la por que això pot comportar). En realitat, els artistes que hi actuen juguen a la preciositat i a l'equilibri. No hi ha gaire  ambient sòrdid ni fantasiós, tot i que sí que es juga amb els elements òptics i un punt de màgia per sorprendre els espectadors. A aquest circ, amb una música preciosa que hi lliga perfectament, li falten més colors, més disciplines artístiques, més fires estrafolàries i, sobretot que les transicions mantinguin el to dels números. Els personatges, que volen ser empàtics, s'excedeixen amb gestos i gags sense brou i trenquen la poesia, la il·lusió òptica, la partitura. Sembla com que alguns artistes se n'hagin desentès de sumar-se a al punt de trobada de la fira; el desequilibri interpretatiu en aquests instants és desmesurat; un abisme.  Però ens quedem amb els quadres al màstil, en el mà a mà i amb les il·lusions òptiques, una demostració que la dansa (el moviment i el detal màgic) casa molt bé en una proposta de circ contemporani.