FLA.CO.MEN

Dansa

informació obra


Companyia:
Israel Galván
Direcció:
Israel Galván (dir. espectacle), Pedro G. Romero (dir. artística)
Coreografia:
Israel Galván, Patricia Caballero coreog. 'Las Alegrías'
Intèrprets:
Israel Galván
Interpretació musical:
David Lagos, Tomàs de Perrate, Eloisa Cantón , Proyecto Lorca (Juan Jimenez Alba, Antonio Moreno)
Il·luminació:
Rubén Camacho
So:
Pedro León
Producció:
A Negro Producciones, Théâtre de la Ville de Paris , Théâtre de Nîmes
Estrena:
Estrena a Catalunya
Sinopsi:

Israel Galván omple l’escena. Amb música o sense. Si tanquem els ulls, és purisme flamenc, de tan precís i net com té el toc, cenyit al compàs de cada pal, concertat el so fins i tot quan la música no és flamenca. Però quan el veiem desconcerta: expressionista, cubista, avantguarda pura, tot fa curt per a aquests moviments personals del bailaor que s’avorria de ballar el mateix des que tenia tres anys. Premio Nacional de Danza, Premi Ciutat de Barcelona, premis Max: el talent reconegut. Com en l’estima que li professa Temporada Alta. Ara, l’espectacle més pur: al fil de la memòria, Galván hi homenatja el so despullat.

Crítica: FLA.CO.MEN

25/11/2014

Talent i grandesa

per Jordi Sora i Domenjó

Enrere queden les crítiques, algun xiulet i els moments personals difícils, deu pensar Israel Galván. Ja és un dels grans, no pas perquè entre l'ortodòxia hagi trobat recer, sinó precisament gràcies a trencar amb ella. Així que no ha pensat millor festa per celebrar-ho que, paradoxalment, tornar la mirada cap al flamenc. S'ha acabat això de ser contemporani! Bé: No del tot, és clar. El cas és que Fla.co.Men se situa més a prop d'un espectacle de tablao que d'una obra de teatre: sense dramatúrgia evident, amb un predicament feliç i tota la genialitat del mestre, sembla com si Galván hagi volgut passar comptes, cobrar amb interessos els dubtes i renecs, reivindicant-se no només com a ballarí, sinó sobretot com a figura estel·lar de la pròpia tradició. I en algun moment ho fa exageradament, exigint fins i tot al públic silenci en una de les seves esclatants execucions de palmes, contorsions, taconejos i tensions. Ell és la partitura! I a cop d'esquinçar papers sobre un faristol, es proclama amb saldo a favor de moltes i quantioses nits de grandesa. Res a objectar! Premi merescut! Balla Galván: us preguem la màxima atenció! Sobretot per saber si en un futur sap conservar part de tanta fortuna guanyada a cop d'esforç, talent, grandesa, humanitat i destresa.