Frank V. Opereta d'una banca privada

Teatre

informació obra


Adaptació:
Sergi Belbel
Direcció:
Josep Maria Mestres, Pep Molina
Intèrprets:
Laura Aubert, Enric Arquimbau, David Bagés, Eduard Farelo , Mónica López, Miquel Malirach, Xicu Masó, David Moreno, Ferran Rañé, Albert Ribalta, David Verdaguer
Interpretació musical:
Arnau Burdó (cambrer, teclats), Jaume Coll (cambrer, baix), Maiol Montané (cambrer, bateria i percussió), Arnau Tordera (Guillaume)
Composició musical:
Arnau Tordera (versions)
Escenografia:
Pep Duran , Laura Closca (ajudant)
Vestuari:
Nina Pawlowsky , Nidia Tusal (ajudant)
Caracterització:
Toni Santos
Il·luminació:
Raimon Rius
So:
Jordi Bonet , Roc Mateu
Assesoria de moviment:
Montse Colomé
Ajudantia de direcció:
Israel Solà
Producció:
Teatre Lliure
Companyia:
Descomunal
Sinopsi:

Aliança entre Josep Maria Mestres i Sergi Belbel per portar a escena un text imprescindible de Friedrich Dürrenmatt més actual que mai. Amb un repartiment de luxe i els Obeses. Una comèdia dramàtica, un musical...

En un moment en què el nostre present i el nostre futur ("on som", "cap on anem") està, irremissiblement, en mans de la banca (o, dit d'una manera més genèrica, dels interessos dels poderosos), pot ser revelador revisitar aquesta obra dramàtica i musical que parla del nostre passat immediat (està escrita el 1959) per conèixer bé uns personatges que són els avis o els pares dels banquers d'avui dia, i l'actuació dels quals és, diguem-ho sense embuts, moralment més que dubtosa. Sempre va bé saber "d'on venim". I així potser ens adonarem que, malgrat el mig segle i escaig de diferència, ben poques coses semblen, malauradament, haver canviat.
Sergi Belbel

Són de Vic. Han tret dos discos, Obesisme il·lustrat i Zel. Van signar una campanya de Nadal de TV3 amb Regala petons i la banda sonora de la sèrie 39+1. Són capaços de mesclar Sangtraït, Queen, La Trinca, l’òpera, la sardana i Muse. Rock èpic, pop postmodern... Són Arnau Tordera, Maiol Montané, Jaume Coll i Arnau Burdó. Són els Obeses.

Crítica: Frank V. Opereta d'una banca privada

19/04/2015

Crítica a ritme d'opereta

per Teresa Ferré

Qui li anava a dir a Friedrich Dürrenmatt que aquesta obra escrita, en primera versió, el 1959 a dia d'avui tindria tanta vigència? Aquesta opereta sobre una banca privada pilotada per una colla de gàngsters arriba al Lliure en versió de Sergi Belbeli Arnau Tordera. Un muntatge de gran format, escenografia espectacular i amb un atractiu indiscutible: el directe musical de Les Obeses amb Arnau Tordera al capdavant.

Al principi ja se'ns avisa amb rètol lluminós que estem davant d'uns herois shakesperians. Més enllà de la crítica demolidora al salvatge capitalisme bancari, cal destacar el peculiar retrat que Dürrenmatt fa de la família, no només a través dels protagonistes propietaris del banc, sinó també amb els posicionaments d'altres personatges secundaris.

Un muntatge àgil que desperta la rialla, però també la mala llet i estupefacció del públic perquè aquesta caricatura passada de voltes, alhora també ens convida a pensar.  Josep M. Mestres signa una bona direcció de conjunt,  tot i que en alguns números s'agrairia que alguns dels intèrprets fossin més àgils en els moviments. Aquesta és una obra marcadament masculina, però les dos dones deixen petjada, especialment la magnètica Mònica López, molt ben acompanyada del seu marit a la ficció, Eduard Farelo.

Trivial