Frank V. Opereta d'una banca privada

Teatre

informació obra


Adaptació:
Sergi Belbel
Direcció:
Josep Maria Mestres, Pep Molina
Intèrprets:
Laura Aubert, Enric Arquimbau, David Bagés, Eduard Farelo , Mónica López, Miquel Malirach, Xicu Masó, David Moreno, Ferran Rañé, Albert Ribalta, David Verdaguer
Interpretació musical:
Arnau Burdó (cambrer, teclats), Jaume Coll (cambrer, baix), Maiol Montané (cambrer, bateria i percussió), Arnau Tordera (Guillaume)
Composició musical:
Arnau Tordera (versions)
Escenografia:
Pep Duran , Laura Closca (ajudant)
Vestuari:
Nina Pawlowsky , Nidia Tusal (ajudant)
Caracterització:
Toni Santos
Il·luminació:
Raimon Rius
So:
Jordi Bonet , Roc Mateu
Assesoria de moviment:
Montse Colomé
Ajudantia de direcció:
Israel Solà
Producció:
Teatre Lliure
Companyia:
Descomunal
Sinopsi:

Aliança entre Josep Maria Mestres i Sergi Belbel per portar a escena un text imprescindible de Friedrich Dürrenmatt més actual que mai. Amb un repartiment de luxe i els Obeses. Una comèdia dramàtica, un musical...

En un moment en què el nostre present i el nostre futur ("on som", "cap on anem") està, irremissiblement, en mans de la banca (o, dit d'una manera més genèrica, dels interessos dels poderosos), pot ser revelador revisitar aquesta obra dramàtica i musical que parla del nostre passat immediat (està escrita el 1959) per conèixer bé uns personatges que són els avis o els pares dels banquers d'avui dia, i l'actuació dels quals és, diguem-ho sense embuts, moralment més que dubtosa. Sempre va bé saber "d'on venim". I així potser ens adonarem que, malgrat el mig segle i escaig de diferència, ben poques coses semblen, malauradament, haver canviat.
Sergi Belbel

Són de Vic. Han tret dos discos, Obesisme il·lustrat i Zel. Van signar una campanya de Nadal de TV3 amb Regala petons i la banda sonora de la sèrie 39+1. Són capaços de mesclar Sangtraït, Queen, La Trinca, l’òpera, la sardana i Muse. Rock èpic, pop postmodern... Són Arnau Tordera, Maiol Montané, Jaume Coll i Arnau Burdó. Són els Obeses.

Crítica: Frank V. Opereta d'una banca privada

21/04/2015

Frank V ens mostra la corrupció de la banca en una brillant opereta expressionista.

per María José Ragué

“Frank V” és una obra musical de Friedrich Dürrenmatt i música de Paul Brukhard estrenada fa més de cinquanta anys (1959) a Zurich. Avui, sota la paròdia del musical accelerat,  mostra una qüestió de plena actualitat. Frank V és el president d'una banca privada fundada pel seu avantpassat Frank I. Des dels seus orígens el banc s'ha  mantingut fidel als seus principis: no fer mai un negoci honrat i no tornar mai un cèntim. Però tot i mantenir-se fidel a aquests principis, el banc es troba a punt de la bancarrota. Quan comença l'obra, Frank V es veu obligat a fingir la seva pròpia mort per a poder cobrar l'assegurança de vida. L'empresa pateix un cop rere l'altre. Un dels clients més importants tanca el seu  compte i la companyia envia a la seva empleada més atractiva a recuperar els diners, a l'habitació d'un hotel. Clar que és detinguda. El cervell de la situació és com sempre la dona, la dona de Frank V.

Tot es complica, cal recórrer fins i tot a l’assassinat. A la darrera escena, els qui sobreviuen estan dins de la caixa forta i s'apunten amb metralletes, en una escena grotesca però efectista. Els fills de Frank V agafaran la direcció del banc i el convertiran en un  negoci honrat. I el mètode de Frank V continuarà arreu. Sàtira del sistema bancari o paràbola de tota la societat? En tot cas, no sembla haver-hi en l'autor,-contemporani de Brecht- cap voluntat de didactisme.

El director de l'obra al Lliure de Montjuic, Josep Maria Mestres, ens parla de l'autoritat moral de Dürrenmatt en aquesta obra, paràbola satírica sobre el poder mortífer dels diners. Sergi Belbel ha fet una adaptació del text que sona bé i la petita orquestra d'Arnau Tordera i els Obeses hi posa la música, en versió del cantant i guitarrista ArnauTordera, de manera molt senzilla però no sempre prou convincent.

Cal dir que de l'opereta original s'ha passat a l'òpera rock, cosa que sempre va,clar, en detriment de la paraula.  Mónica López, l'esposa del banquer està sempre convincent i segura. També ho està el banquer Eduard Farelo...la resta del repartiment passen més desapercebuts com a personatges, però tots tenen cert caràcter grotesc. Es mouen, canten...però no sempre és fàcil percebre les seves individualitats.

Cal destacar l'espai escènic i el vestuari, sempre important en un musical. I aquí sí que hi trobem un encert. El vestuari de Nina Pavlovski és lluminós i l'espai escènic que ocupa la Sala Fabià Puigserver del Lliure fins els passadissos laterals d'entrada i ens ensenya un primer pis frontal poc aprofitat, aconsegueix ser funcional, vistós y senzill a la vegada, i donar moviment a la posada en escena. Són dotze actors i quatre músics que ocupen el teatre, un gran espectacle musical, potser una opereta expressionista.

Trivial