Coincidint
amb la preestrena aquests dies als Estats Units del primer episodi de
la tercera temporada de l'aclamada sèrie de TV “Masters
of sex” i com si es tractés d'una adaptació lliure per a
teatre de les inquietuds del metge dels anys 60 per la conducta
sexual humana, Jordi Cortés ha obert el seu particular bordell al
Mercat de les Flors on hi fa desfilar tot de personatges disposats no pas a
saber més coses sobre fisiologia o anatomia, sinó a preguntant-se
com veiem aquelles pràctiques quan les protagonitzen cossos
no-normatius. La dansa pot plantejar mirades al voltant de
l'imaginari, si com en aquest cas confronta la disjuntiva entre la
forma externa i les sensacions internes. La tensió entre el cos
visible i la seva representació permet explicar coses impossibles de
verbalitzar. L'objectiu no és altre que proposar als subjectes que
habitin amb els seus cossos, independentment de com siguin aquests,
per a gaudir d'una experiència sexual plena, i per tant personal.
Es
tracta d'un retaule, un mosaic d'intèrprets, cadascú encapsulat en
la seva particular estructura física, determinats per pors i
dificultats, com s'esdevé en qualsevol de nosaltres, que van
mostrant al llarg de l'hora i mitja de l'espectacle, a través de la
paraula o del moviment, la seva experiència amb el sexe. I ho fan
posant en joc aquella construcció que Gilles Deleuze ja ens advertia
no era quelcom a satisfer o assolir, perquè el desig -deia- no es
defineix per la seva carència, sinó per la seva producció. Es
tracta d'un conjunt, un món particular, una fabricació mental:
“c’est
toujours avec des mondes que l’on fait l’amour”
(amb “mons”
és amb qui sempre fem l'amor). De manera que això afecta qualsevol
subjecte sensible, independent de com sigui el seu cos.
El
gran encert de la proposa de Jordi Cortés consisteix precisament en
posar davant de l'espectador una seqüència diversa de personatges
que van desgranant aquells mons des dels quals experimenten la seva
sexualitat. Ho fan evidenciant la nostra sorpresa davant d'aquella
diversitat sempre respectada però poc representada; i confrontant
aquells mecanismes de desig per a veure'ls d'igual intensitat que els
de qualsevol. Tot plegat, a través d'impulsar-los a generar
processos en moviment, dansats, creant noves formes d'expressar-se i
de relació entre ells (els seus cossos, però també els nostres)
per tal d'alliberar-los(-nos) col·lectivament de la inquietud que
tots amb major o menor mesura tenim a mostrar-nos tal com som.
