Fuck-in-Progress

Dansa

informació obra


Producció:
Associació Kiakahart - Arts en Moviment
Direcció:
Jordi Cortés, Bea Fernández
Ajudantia de direcció:
Glòria José
Intèrprets:
Mercedes Recacha, Annabel Castan, Míriam Aguilera, Joan Casaoliva, Jaume Girbau, Rita Noutel, Raül Perales, Jordi Cortés, Glòria José
Escenografia:
Maria de Frutos
Il·luminació:
Llorenç Parra
Vídeo:
Xavier Duacastilla, Emilio Bravo, Marisol Rufo
Vestuari:
Míriam Compte
Caracterització:
Txus González
Autoria:
Bea Fernández
Sinopsi:

«Sigues fort!» és el significat de "kiakaha", l'expressió maori que Jordi Cortés ha utilitzat per donar nom a l'Associació Kiakahart. Amb els integrants d'aquest col·lectiu ha treballat durant més de deu anys en l’àmbit del teatre físic i la dansa, especialment en la dansa integrada. D'aquesta associació neix, precisament, un projecte en el qual diferents personatges compartiran experiències mitjançant la paraula i el llenguatge del cos. Cadascun d’aquests performers té una relació peculiar amb el seu cos i l’entorn que l’envolta, perquè cadascú té la seva particularitat. A través de l’erotisme, la sensualitat, el fetitxisme dels objectes i la mirada de l’altre aniran compartint les seves experiències. El públic assistent serà testimoni i còmplice de les seves confessions i dels intents d'aquests performers d'alliberar els seus cossos mitjançant el llenguatge de la dansa.

Premiat a la categoria de coreografia dels Premis de la Crítica 2015

Crítica: Fuck-in-Progress

05/07/2015

Jordi Cortés In Sex

per Jordi Sora i Domenjó

Coincidint amb la preestrena aquests dies als Estats Units del primer episodi de la tercera temporada de l'aclamada sèrie de TV “Masters of sex” i com si es tractés d'una adaptació lliure per a teatre de les inquietuds del metge dels anys 60 per la conducta sexual humana, Jordi Cortés ha obert el seu particular bordell al Mercat de les Flors on hi fa desfilar tot de personatges disposats no pas a saber més coses sobre fisiologia o anatomia, sinó a preguntant-se com veiem aquelles pràctiques quan les protagonitzen cossos no-normatius. La dansa pot plantejar mirades al voltant de l'imaginari, si com en aquest cas confronta la disjuntiva entre la forma externa i les sensacions internes. La tensió entre el cos visible i la seva representació permet explicar coses impossibles de verbalitzar. L'objectiu no és altre que proposar als subjectes que habitin amb els seus cossos, independentment de com siguin aquests, per a gaudir d'una experiència sexual plena, i per tant personal.

Es tracta d'un retaule, un mosaic d'intèrprets, cadascú encapsulat en la seva particular estructura física, determinats per pors i dificultats, com s'esdevé en qualsevol de nosaltres, que van mostrant al llarg de l'hora i mitja de l'espectacle, a través de la paraula o del moviment, la seva experiència amb el sexe. I ho fan posant en joc aquella construcció que Gilles Deleuze ja ens advertia no era quelcom a satisfer o assolir, perquè el desig -deia- no es defineix per la seva carència, sinó per la seva producció. Es tracta d'un conjunt, un món particular, una fabricació mental: “c’est toujours avec des mondes que l’on fait l’amour” (amb “mons” és amb qui sempre fem l'amor). De manera que això afecta qualsevol subjecte sensible, independent de com sigui el seu cos.

El gran encert de la proposa de Jordi Cortés consisteix precisament en posar davant de l'espectador una seqüència diversa de personatges que van desgranant aquells mons des dels quals experimenten la seva sexualitat. Ho fan evidenciant la nostra sorpresa davant d'aquella diversitat sempre respectada però poc representada; i confrontant aquells mecanismes de desig per a veure'ls d'igual intensitat que els de qualsevol. Tot plegat, a través d'impulsar-los a generar processos en moviment, dansats, creant noves formes d'expressar-se i de relació entre ells (els seus cossos, però també els nostres) per tal d'alliberar-los(-nos) col·lectivament de la inquietud que tots amb major o menor mesura tenim a mostrar-nos tal com som.

Trivial