Fuenteovejuna, breve tratado sobre las ovejas...

informació obra



Companyia:
Companyia Obskené
Autor:
Lope de Vega
Dramatúrgia:
Anna Maria Ricart
Adaptació:
Anna Maria Ricart
Direcció:
Ricard Soler i Mallol
Intèrprets:
Andrea Madrid, Queralt Casasayas, David Menéndez, Marc Pujol, Guillem Gefaell, Marc Naya, Martí Salvat, Marc Pujol, Rosa Serra, Ilona Muñoz, Sergi Torrecilla, Albert Mèlich, Marc Rius, Toni Mas
Escenografia:
Adrià Pinar Marcó
Assesor de moviment:
Marta Hervás
Producció:
Companyia Obskené
Sinopsi:

Fuenteovejuna, breve tratado sobre las ovejas domésticas és l'adaptació contemporània i de carrer del clàssic de Lope de Vega, que explica la història del poble que, cansat de les atrocitats d’un comanador corrupte i violador, decideix unir-se per combatre i matar el seu opressor. El text original s’entrecreua amb la dramatúrgia d’Anna Maria Ricart per oferir-nos una profunda reflexió sobre la nostra societat, com ja ho van fer amb el seu espectacle Trossos estrenat a FiraTàrrega el setembre de 2012. 

Espectacle guanyador del Premio Off de Calle Zaragoza 2013.

Crítica: Fuenteovejuna, breve tratado sobre las ovejas...

13/09/2014

De com fer un Lope de Vega i trufar-ho de twitts, nits d'insomni i google maps

per Jordi Bordes

Els actors de la companyia Obskené es neguen a sí mateixos quan pregunten per què és lectura obligatòria, el clàssic de Lope de Vega si, si fa o nofa, tothom sap allò del "Fuenteovejuna, todos a una". D'altres actors, en canvi, desgranen informació complementària encertada o errrònia. Com els habitants que hi ha i la seva extensió geogràfica o que, forçosament, la vida rural de la població deuria dependre de la quantitat de ramats que hi pasturaven. O de les complicacions per poder dormir tot comptant ovelles... uns punts de bogeria que donen un contrast i uns girs que salpebren el drama i la conclusió d'aquella població que, davant dels abusos del comendador, decideixen assassinar-lo i coincidir en què va ser obra de tots els habitants, per estalviar-se les seves violacions i, també, la venjativa mà de la Justícia. L'anarquia que proclamaran els de Fuenteovejuna, doncs, permetrà que la companyia canti "La vida es una tómbola" mentre la protagonista és retinguda per aquell militar amb una desinhibició que estremeix i diverteix alhora. 

El mèrit de la peça és que tot és fet amb una dicció cristal·lina. Que les cançons, tràgiques o divertides, són ben interpretades. Que l'acció i el moviment es continu (aprofitant qualsevol racó per sorpendre el públlic). Que, a la trama principal, se li sumen moltes d'altres metateatrals que permeten el xiuxiueig amb petits reductes de públic (aquest comprova com la trama estira i arronsa a gust i control dels actors). Una lectura per explicar el clàssic i fer-lo atractiu a un ampli sector de públic.