Fuenteovejuna, breve tratado sobre las ovejas...

informació obra



Companyia:
Companyia Obskené
Autoria:
Lope de Vega
Dramatúrgia:
Anna Maria Ricart
Adaptació:
Anna Maria Ricart
Direcció:
Ricard Soler i Mallol
Intèrprets:
Andrea Madrid, Queralt Casasayas, David Menéndez, Marc Pujol, Guillem Gefaell, Marc Naya, Martí Salvat, Marc Pujol, Rosa Serra, Ilona Muñoz, Sergi Torrecilla, Albert Mèlich, Marc Rius, Toni Mas
Escenografia:
Adrià Pinar Marcó
Assesoria de moviment:
Marta Hervás
Producció:
Companyia Obskené
Sinopsi:

Fuenteovejuna, breve tratado sobre las ovejas domésticas és l'adaptació contemporània i de carrer del clàssic de Lope de Vega, que explica la història del poble que, cansat de les atrocitats d’un comanador corrupte i violador, decideix unir-se per combatre i matar el seu opressor. El text original s’entrecreua amb la dramatúrgia d’Anna Maria Ricart per oferir-nos una profunda reflexió sobre la nostra societat, com ja ho van fer amb el seu espectacle Trossos estrenat a FiraTàrrega el setembre de 2012. 

Espectacle guanyador del Premio Off de Calle Zaragoza 2013.

Crítica: Fuenteovejuna, breve tratado sobre las ovejas...

22/02/2016

Matar el Comendador a cops de Twitter

per Andreu Sotorra

La sala gran de La Seca Espai Brossa no és la plaça d'Almagro —on l'espectacle va triomfar dins del clàssic festival— però, sense les grades i amb una mica d'imaginació, se li assembla. La companyia Obskené reuneix els espectadors en cercle, com a poble en assemblea, per explicar d'una manera clara i comprensible quina és la gènesi que hi ha darrere d'allò que gairebé tothom sap quan li diuen "Fuenteovejuna!" i respon inconscientment "Todos a una!".

En un registre de comediants de plaça, la dramatúrgia d'Anna Maria Ricart —que li va valer el premi Max d'aquesta categoria de l'any passat— combina la tragèdia de «Fuenteovejuna» amb uns canvis de registre que interpel·len els espectadors, que toquen l'humor —amb la relació amb les ovelles—, que ironitzen sobre el mateix Lope de Vega i sobre la necessitat o no de llegir la seva obra —amb vena juvenil i influència encara de les lectures obligatòries d'institut—, i incorporen elements actuals com el Facebook, el Twitter i les crides populars per promoure moviments de masses.

Poques vegades, en una hora justa, una companyia teatral ha estat capaç d'explicar amb tanta claredat què li passa al famós Comendador —ni que calgui recórrer a alguns passatges de la Viquipèdia— i com el malèfic individu es guanya a pols que el poble s'uneixi per fer-lo miques. (...)