Galatea

informació obra


Direcció:
Rafel Duran
Intèrprets:
Anna Azcona, Nausica Bonnín, Roger Casamajor, Borja Espinosa , Pep Ferrer, Míriam Iscla, Jordi Llovet, Carol Muakuku, Quimet Pla, Santi Ricart, Ernest Villegas
Autoria:
Josep Maria de Sagarra
Sinopsi:

L’obra més personal de Josep M. de Sagarra, juntament amb Ocells i llops i La fortuna de Sílvia

Sobre l’estrena de Galatea el desembre de 1948 al Victòria, Josep M. de Sagarra recordava que l’insòlit fred d’aquell hivern - i la manca de calefacció al teatre - van fer que el públic veiés l’obra tremolant amb els abrics posats. L’obra no va ser ben rebuda per la majoria de la crítica, i Sagarra es planyia que l’haguessin insultat com si fos un incendiari o un corruptor de menors. Tot i així, el dramaturg no s’estava de defensar l’obra: «Amb La fortuna de Sílvia, amb Ocells i llops i sobretot amb Galatea creia, i crec sincerament, que intentava fer un teatre més d’acord amb la meva consciència i més d’acord amb el clima espiritual del nostre temps».

Amb el temps, el periple per la postguerra europea d’aquesta domadora de foques amb nom de nimfa marina ha acabat ocupant un lloc preeminent entre els títols més importants de la literatura dramàtica en llengua catalana.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Galatea

04/05/2021

'Galatea', domadora de l'amargor

per Manuel Pérez i Muñoz

Res seria igual després de la guerra civil i Sagarra ho intuïa. Quan a partir del 1945 es va tornar a permetre el català als escenaris, l’autor, reinstal·lat en el franquisme, va provar un canvi d’estil. Un intent de deixar-se endur pel corrent europeu de l’existencialisme però sense quasi arribar a ficar el peu a l’aigua. El públic llavors no ho va entendre, i l’escriptor va acabar tornant a les fórmules de l’èxit anterior. Aquelles provatures, en canvi, han sedimentat més enganxades al seu temps, i com a mostra la coneguda 'Galatea' (1948) que el TNC munta per segona vegada...

LLEGEIX LA CRÍTICA SENCERA AL MITJÀ