Germanes. Wadji Mouawad

Teatre

informació obra


Autoria:
Wajdi Mouawad
Direcció:
Roberto Romei
Traducció:
Helena Tornero
Intèrprets:
Mónica López, Lluïsa Castell
Escenografia:
Roger Orra
Vestuari:
Roger Orra
Il·luminació:
Roger Orra
So:
Jordi Collet
Companyia:
Arsènic Creació
Producció:
Tantarantana
Sinopsi:

La Geneviève, una advocada experta en conflictes internacionals, es veu obligada a passar la nit en una habitació d’hotel. Mentre espera que la tempesta de neu acabi a l’exterior, no s’imagina tot el que està a punt de passar dins de l’habitació 2121 i que desembocarà en una fortuïta trobada amb la Layla, perit d’una companyia d’assegurances.

La necessitat de posar paraules a les nostres necessitats, la humiliació que ens genera el silenci, el dolor per la pèrdua de la nostra història i la nostra llengua, són alguns dels temes que apareixeran en aquesta habitació entre dues dones que es troben de manera atzarosa.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Germanes. Wadji Mouawad

24/02/2020

De llengües i pàtries

per Iolanda G. Madariaga

Mònica López i Lluïsa Castells llueixen esplèndides a Germanes. Roberto Romei ha aixecat una versió de Soeurs (2014) modesta que, tanmateix, serva l’essència del text i aprofundeix en l’agermanament dels dos personatges de l’obra. Wajdi Mouawad que estrenà l’obra a Nantes com a part de la tetralogia Domestique, la va plantejar per a una sola actriu. Aquesta es va poder veure al Teatre Lliure en el marc del Festival Grec de 2015. Romei ha volgut remarcar la diferència entre els dos personatges amb dues actrius distintes. Mònica López interpreta Geneviève Bergeron, una advocada experta en conflictes internacionals. Coneixem a la Geneviève parlant per telèfon amb la seva mare. Es dirigeix a fer una conferència a Toronto en mig d’una tempesta que la portarà a allotjar-se en l’habitació 2121 d’un hotel domòtic. Tot i el seu alt nivell d’anglès, Geneviève Bergeron és francòfona. Per alguna raó desconeguda, contravenint la normativa canadenca, a la seva domòtica habitació no apareix l’opció “francès”. L’endemà coneixerem la Layla/Lluïsa Castells, perit d’una companyia d’assegurances, encarregada d'avaluar les destrosses que s’han produït a aquesta habitació. La Layla també ve del Quebec, però és l’exili el que l’ha portat del Líban al Canadà.  

Mouawad parla, com a la major part de la seva producció dramàtica, de desarrelament, de cartografies familiars i d’exili. Ho fa amb dues dones/personatges en les que remarca les seves diferències, per fer-nos adonar, cap al final, del molt que tenen en comú: el sentiment de desarrelament, la cura dels pares (imposada per les circumstàncies o autoimposada) i, en termes del mateix autor, la infantesa com un ganivet clavat a la gola. La llengua materna i la infantesa com l’única pàtria certa és el tema d’aquesta obra que parteix d’una divertida anècdota per anar agafant calatge. Romei fa un interessant treball per enquibir el desplegament tècnic que exigeix la domòtica en el petit escenari del Tantarantana. Amb poc, el director aconsegueix fer arribar l’obra en tota la seva complexitat argumental. Compta, això si, amb dues grans actrius que serveixen al text amb generositat i intel·ligència escènica. 

Trivial