Una ruta (anti)turística creada conjuntament amb col·lectius i persones del barri. La companyia vol posar al centre els espais i experiències que s’han transformat, aquelles que ja no existeixen o que es troben en perill d’extinció, jugant amb el contrast, la ironia i l’humor absurd.
Poblenou reivindica que té platja amb un espectacle de material trobat (o cedit) per antics banyistes d'aquest estiu. El primer rastre localitzat va ser a la Rambla, a tocar de la Diagonal. Escena Poblenou sovint munta accions fruit d'un taller en el que s'ha indagat sobre algun projecte. Exemples són Llum de fideu (Sfumato) o, ja fa molts anys enrere l'aparició de Kamchatka (els seus darrers espectacles són Alter i Fugit). O l'aparició de John Fisherman i el col·lectiu Money for free.
No està clara la voluntat d'aquest treball de recerca comunitària. Perquè, més enllà de deixar uns divertits rastres, la peça s'acabava amb una mena de platja dura a la porta de Can Felipa: Música, barrets de palla i pilotes de platja. Però sense, pràcticament, cap interaccio amb el públic (més enllà de la música estiuenca i la possibilitat a jugar-hi). Calia un equip d'actors que dinamitzessin l'acció, per enriquir-la amb el joc (encara que no perseguís cap idea dramatúrgica). Si més no, durant l'estona que vam estar observant-ho.
La platja desubicada podia transmetre un nolloc. Podia ser una nova visió de la propsota internacional (Sun & sea) que es va poder veure al Teatre Lliure. Sense l'atalaia zenital de la caixa escènica es podia trencar el mur de la contempació i retendre desvetllar alguna raó concreta. Però no hi era. Ni tant sols la part festiva connectava. Molt a millorar.