Sun & Sea

Nous formats | Òpera

informació obra


Autoria:
Vaiva Grainytė
Direcció:
Rugilė Barzdžiukaitė
Direcció Musical:
Lina Lapelyte
Sinopsi:

De Lituània, la versió escènica de la instal·lació-òpera-performance sobre la crisi climàtica de Rugilė Barzdžiukaitė, Vaiva Grainytė i Lina Lapelytė, que va rebre el Lleó d'Or de la Biennal d'Art de Venècia 2019.

En una platja de sorra il·luminada per un sol artificial, gent en banyador gaudeix d’un típic dia de platja. Prenen el sol, llegeixen, juguen i conversen mentre el públic circula per una passarel·la i els observa des de dalt. Aquesta situació totalment banal i quotidiana es transforma quan irromp la música. Les cançons destapen un seguit de preocupacions, tant individuals com col·lectives: de la pell cremada per exposar-se massa al sol a la por d’una catàstrofe mediambiental. Gradualment, les frívoles microhistòries deixen pas a qüestions molt més serioses i les cançons individuals, a un cor universal que s’adreça a neguits d’escala planetària. 

Sun & Sea és la versió escènica de la instal·lació-òpera-performance presentada pel pavelló oficial de Lituània a la Biennal d’Art de Venècia del 2019. El projecte de Rugilė Barzdžiukaitė (directora de cinema i teatre i artista plàstica), Vaiva Grainytė (escriptora, dramaturga i poeta) i Lina Lapelytė (música i compositora), va guanyar el Lleó d’Or a la millor participació nacional. La proposta és una crida crítica contra la crisis climàtica que combina la instal·lació artística i la performance teatral. 

Sun & Sea és la segona col·laboració entre tres artistes. La seva òpera contemporània per a 10 caixers, sons de supermercat i piano Have a Good Day! -creada entre el 2011 i el 2013 i que continua de gira- va guanyar més de 6 premis europeus. Ha girat per més de vint festivals i s'ha adaptat per a la BBC Radio 3 i la Ràdio Nacional de Lituània.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Sun & Sea

15/10/2022

Teatre de sol i platja

per Jordi Bordes

Si hi ha una característica comuna en la societat contemporània occidental és que vivim en una contradicció contínua. Tothom advoca per un turisme cultural, de major consum econòmic i més interessats en descobrir la Catalunya que hi ha més enllà de la Sagrada Família, el Camp Nou i Port Aventura però som incapaços de reduir lloguer d'habitatges turístics, de xancleta, cervesa i sol i platja.

Sun &sea se situa en aquestes coordenades. Què coincideixen prou amb el relat més sincer de La Ruta 40 (Reiseführer). Ho fa convertint una platja en una mena de placa de Petris del microscopi. Els espectadors es miren les reaccions dels banyistes per reconèixer-se parcialment al mirall. La platja del Lliure és fictícia. La vida que s'hi projecta és real. Albert Vidal ja va exposar l'homo sapiens en un aparador veí del zoo, fa dècades. Que contemplar la quotidianitat pot ser màgic. Com La plaça de Peter Handke o The Frame dels Electrico28. En l'observació, emergeix una veritat crua que ens resistim a escoltar.

És cert que la imatge d'una platja en l'espai de l'antic pati de butaques causa sensació. Que les cançonetes (amb el llibret a la mà) tenen prou mala llet i que ressonen com un cor grec sense cap pretensió èpica però que avancen un cataclisme social i ecològic tràgic. La instal·lació va causar sorpresa al pavelló de Lituània de la Biennal de Venècia del 2019. Que hi hagi vida bategant un pavelló és elogiable i necessàriament guanya adeptes. Però portar-ho a un teatre, en què la presencialitat es dóna per sabuda, no té la mateixa màgia. Que, aquest gran equip es mogui amb els mitjans que detesta, tampoc ajuda a la denúncia. Les directores mateixes ja admetien la contradicció en la presentació informal a la premsa. Avui es pot fer teatre internacional in situ entre les arbredes de La Garrotxa (Bark). També en el jardí botànic, de Montjuïc (Life, de Hui Basa). Sun&sea aspira a ser per a un públic militant i culte però acaba prenent formes de xancletes, sol i platja.