Halka

Circ

informació obra


Il·luminació:
Laure Andurand
Vestuari:
Cecile Herault
Producció:
Jean-François Pyka
Autoria:
Anestis Azas, Prodromos Tsinikoris
Sinopsi:

Vells coneguts del públic barceloní, el Group Acrobatique de Tanger ja va passar pel Grec Festival de Barcelona l'any 2008 amb Taoub, un espectacle amb posada en escena del francès Aurèlien Bory, i el 2010 amb Chouf Ouchouf, dirigit per Martin Zimmermann i Dimitri de Perrot. I és que aquests artistes de Tànger treballen amb els millors creadors de l'escena contemporània europea, d'aquí que en aquest espectacle hagin col•laborat amb Airelle Caen, de la Compagnie XY (premi Ciutat de Barcelona 2012 per l'espectacle Le Grand C) per tornar a partir de la tradició popular marroquina. Aquest cop, tornen als orígens amb un Halka, paraula que designa en la seva llengua un muntatge festiu que pren la forma d'un cercle. Expressen així les contradiccions entre el món sagrat i el profà, i s'interroguen sobre el paper de les dones en les societats magribines, tot amb un embolcall musical fet de poesia, de percussions i de cants que aporten espiritualitat, recordant-nos així que l'acrobàcia tradicional marroquina s'inspira en les ensenyances del savi sufí del segle XV Sidi Ahmed Ou Moussa.

Piràmides de vertigen i acrobàcies espectaculars en un espectacle d'alt voltatge que incorpora l'artista francès Abdeliazide Senhadji. És el més nou d'una companyia nascuda a les platges de Tànger l'any 2003, quan un grup de joves marroquins que perfeccionaven la seva tècnica van esdevenir ambaixadors de l'acrobàcia tradicional de la seva terra.


Crítica: Halka

16/07/2017

Festassa marroquina

per Núria Cañamares

El Groupe Acrobatique de Tanger ha muntat una festassa a l’amfiteatre del Grec. Una autèntica “halka” marroquina que anima els participants (14 intèrprets, 2 dels quals músics) a cantar, ballar i fer acrobàcies. L’animada rotllana –que recorda als nostres més aviat tranquils focs de camp i a tantes d’altres manifestacions artístiques comunitàries– no queda circumscrita a l’escenari, sinó que convida el públic a afegir-se a la gresca arrencant-li aplaudiments o admirades exclamacions després de les piruetes i figures més sorprenents.

Els increïbles salts i construccions humanes s’amenitzen amb música i veu en directe i també amb una fina dramatúrgia que dota mínimament de contingut la proposta cirquense, fent-la més interessant que el simple encadenat d’exercicis solts. Són episodis molt senzills plens de color, vitalitat i comicitat, com ara el duel entre dos directors, el joc de llançament d’una acròbata de braços en braços o la divertida recollida de sabates dels artistes, però funcionen correctament com a escenes o transicions.

Ara, el que vol el poble –ja passava amb els romans– és l’espectacularitat del circ i quan l’exhibició arriba, i de quina manera!, la ‘Halka’ agafa volada. Se succeeixen tombarelles en l’aire, pilars de 4 amb una pinya reduïda a la mínima expressió, un baix sostenint 5 persones al damunt com si es ramifiqués i múltiples piràmides de diferents pisos i formes que deixen al·lucinat. Veient la facilitat i rapidesa amb què salten i s’enfilen els uns sobre els altres muntant les construccions és inevitable pensar en les colles castelleres i falconeres del país, que segurament frisarien per fitxar-ne els membres.

Durant una hora, el públic del festival s’ha traslladat a la platja de Tanger –la sorra també hi ha fet acte de presència, recordant els orígens de la seva tradició acrobàtica– i ha descobert una nova faceta de la cultura marroquina. Completament a l’uníson amb la nova filosofia del Grec Festival de Barcelona, que enguany mira cap a la Mediterrània i continuarà obrint-se al món en les properes edicions.