Hamlet. Pau Carrió

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Xicu Masó, Rosa Renom, Marc Rius, Maria Rodríguez, Pau Vinyals, Míriam Marcet
Escenografia:
Sebastià Brosa, Pau Carrió
Direcció:
Pau Carrió, Roger Peña
Adaptació:
Pau Carrió
Autoria:
William Shakespeare
Vestuari:
Silvia Delagneau
Caracterització:
Toni Santos
Il·luminació:
Raimon Rius
So:
Igor Pinto
Assesoria de moviment:
Anna Rubirola
Ajudantia de direcció:
Bernat Pons
Producció:
Teatre Lliure
Sinopsi:

El gran antiheroi shakespearià arriba al Lliure per posar a prova, un cop més, la seva incontestable i contemporània profunditat humana. Sense Shakespeare no som res. Sense Hamlet, no som ningú. Dirigit per Pau Carrió.

Què ens passa? Per què aguantem la burla d’aquests temps, l’abús dels opressors, els insults dels superbs, l’amor menyspreat, la lentitud de la justícia, la poca vergonya del qui mana o la violència dels indignes contra el mèrit pacient? Cal desenterrar més actes corruptes? O encara queda terra que els tapi als nostres ulls? Ens calen proves més sòlides? És la consciència qui ens fa covards a tots i fa que els colors naturals de la nostra determinació es tornin pàl·lids sota l’ombra del pensament i que les grans causes i els objectius més elevats, amb tanta reflexió, es desviïn del camí i perdin el nom d’accions? La por ens frena? Som prínceps a Elsinor? Som o no som?
Som, potser parlo de la meva generació, conscients de la putrefacció del regne, de la corrupció dominant, sabem que es pot somriure i ser un canalla al mateix temps. Com en una presó, no trobem la sortida, i totes aquestes coses ens fa sentir indignats i desconcertats alhora. Ens preguntem què hem de fer. Voldríem articular respostes i accions encertades contra tot això. I quan ens aturem per estudiar com fer-ho, una vegada i una altra topem amb contradiccions que no sabem superar. No sabem resoldre amb determinació el nostre paper, perquè ja no ens creiem aquesta tragèdia de venjança. Som Hamlet.
Pau Carrió

Crítica: Hamlet. Pau Carrió

11/04/2016

Un Hamlet amb esperit punky

per Maite Guisado

Amb la cançó "No future" dels Sex Pistols començo el meu reportatge no perquè sí. El Hamlet que dirigeix Pau Carrió i protagonitza Pol López neix del descontentament d'una generació. Una generació que tot d'un plegat s'adona que carrega damunt seu el pes de les coses mal fetes per les generacions precedents. Joves que senten fàstic pel món que els envolta. Aquest és l'esperit d'aquest Hamlet. Per això s'identifiquen amb el príncep de Dinamarca, que de sobte ho veu tot podrit, veu que sa mare es casa amb son oncle quan fa quatre dies de la mort del pare. "Mort fa dos mesos, no tan, dos no, fa un mes escàs! Encara no han envellit les sabates amb què va seguir el cos del meu pare plena de llàgrimes," diu Hamlet, planyívol però sense perdre mai l'humor: "Austeritat, austeritat, Horaci, el tall rodó del funeral ha servit d’entremès fred al banquet de casament." 

Quan sap pel fantasme de son pare que va ser assassinat, no té aturador. Juga amb la bogeria, hi festeja. No és un Hamlet que dubti, ho té molt clar. És un muntatge ben resolt escènicament, té frescor pel concepte i les interpretacions, és un Hamlet jovenívol, proper, humà, sense ostentacions, clar, directe, sens dubte una bona manera d'entrar a Shakespeare per al públic tendre, tot i que la durada és la de sempre, massa llarga. 

Aprofitant la tirada, estaria molt bé fer sessions per a instituts, escapçant (encara més) les trames secundàries.

Torno a reivindicar la polidesa i la força de la genuïnitat de la llengua. La sensació que tinc és que actualment, com una estúpida plaga, es recorre a barbaritats lingüístiques més per descuit o per ignorància que per una voluntat concreta. Això, que té fàcil solució, faria guanyar al text en autenticitat i eficàcia.

Trivial