Harinera

Nous formats

informació obra


Ajudantia de direcció:
Maria Capell Pera
Intèrprets:
María Capell Pera, Merlene Avendaño, Ksenia Guinea, Maria Cristina Rodríguez Novau, Monica Rikic, José Bidegain, Andrea Paz
Vídeo:
Monica Rikic
Producció:
Axial
Companyia:
Insectotròpics
Direcció:
Insectotròpics
Sinopsi:

A partir del concepte de precarietat com a forma de govern, Harinera reflexiona sobre la responsabilitat col·lectiva i individual davant de situacions de canvi. L'obra es posiciona en un espai urbà buit, metàfora del mercat immobiliari lucratiu que condiciona el futur del territori i dels seus habitants. A través de dispositius escènics i amb l'ajuda de tecnologies digitals i analògiques, estableix un diàleg amb els ciutadans / espectadors als quals se'ls permet decidir la direcció que ha de prendre el desenllaç de l'espectacle. Muntatge nascut a partir del projecte final d'Andrea Paz al Màster de Creació en Arts de Carrer organitzat per FiraTàrrega 2015.

Núria Cañamares va fer visita a un assaig obert. Trobes el seu comentari clicant aquí

Crítica: Harinera

10/09/2017

Pot haver llibertat si les cartes dramatúrgiques estan marcades?

per Jordi Bordes

Un espectacle que vol fer denuncia sobre l’especulació immobiliària i que es convida a que els espectadors prenguin part activa és una molt interessant base de sortida per a un projecte escènic. D’entrada, se separen els grups entre polítics, inversors, obrers, tècnics de guant blanc i afectats per la nova operació urbanística. Es produeix una mena de revolta que obliga a trencar els convencionalismes,. Però la producció no permet que els diferents rols assumeixin propostes imaginatives. Només els deixen llegir el que està redactat. Sense opció a aportar-hi gaire res més que el to de veu.

Evidentment, el projecte recorda a peces de la factoria Roger Bernat, com el cas Númax. Però hi ha una diferència de procediment notable. Perquè  les peces de Bernat parteixen de documents, d’assemblees que es van produir. Per tant, no és un joc de rol si no una representació d’un fet històric. Deixar que els politics votin, sense haver pogut defnesar gaire res, no és motiu suficient per determinar res. El problema creix quan el discurs és previsible. Amb uns rols arquetípics, uns actors que interpreten els dos portaveus principals de cada rol antagònic. 

El teatre és constructiu, obra el debat quan es pot escoltar l’opinió de l’altra, quan un s'adona que la posició inicial no és tant ideal com es plantejava. Participar, sí. Però no amb les cartes marcades. Perquè llavors no hi ha descobriment si no una manipulació més indecent com la del Poder que es vol combatre, amb les seves tècniques publicitàries. No es pot repetir l’error; se l’ha de desarmar amb un raonament obert.  Aquest és el repte Que Harinera, no aconsegueix trencar. I el resultat és que el que havia de ser una revolta feliç, es converteix en un nou desencant, en una impossibilitat de consensuar i construir plegats.