Hotel Paradiso

informació obra



Intèrprets:
Sebastian Kautz, Anna Kistel, Frederik Rohn, Nicolas Witte
Producció:
Familie Flöz, Theaterhaus Stuttgart, Theater Duisburg
Autor:
Vladimir Djurdjevic
Direcció:
Dusan Tomic
Sinopsi:

L’espectacle més malvat i misteriós de la companyia alemanya Familie Flöz, especialista en l’expressió des dels llenguatges no verbals. Un petit hotel alpí, amb fonts termals, dirigit pels membres d’una mateixa família, es converteix en l’escenari d’un seguit de crims. Un thriller gestual carregat d’humor negre.

"El públic crida entusiasmat i s’aixeca de la butaca com si volgués donar les gràcies pel regal rebut. El teatre pot ser magnífic." (Berliner Zeitung)

"Sense paraules i tanmateix amb tanta força expresiva, emotiu i ple d’alegria. Una comèdia mestra." (The Guardian)

Crítica: Hotel Paradiso

08/02/2016

Un hotel de quatre estrelles

per Andreu Sotorra

Amb la seva cara paguen. O, millor dit, amb la seva carota paguen i ho diuen tot. Perquè una de les claus de la companyia Familie Flöz —actualment establerta a Berlín tot i que formada des de fa més de vint anys per intèrprets de diverses nacionalitats— és que cadascuna de les màscares que caracteritza l'estol de personatges de l'espectacle 'Hotel Paradiso' tenen una fisonomia modelada amb tal precisió i de tal manera que, només aparèixer en escena, ja expressen quin és el seu paper en la trama d'aquesta obra que barreja l'humor amb el thriller, amb els recursos del gest, el clown, el teatre, la música i fins i tot la petita perla de l'acrobàcia.

El tal Hotel Paradiso és un establiment situat, posem per cas, als Alps —per la seva decoració romàntica semblant a una casa de nines gegant i pel fons de muntanyes nevades— regentat des d'antic, amb quatre estrelles, per un vell matrimoni del qual només queda la mare —una venerable mestressa amb gepa i endolada que ho fa anar tot recte a cops de bastó— i el germà i la germana descendents. Només quatre intèrprets fan que la companyia sembli que actuï amb un regiment entre bambolines: els tres familiars de l'Hotel, una empleada amb les mans llargues, el cuiner —més aviat un corpulent escorxador carregat d'eines perilloses—, diversos hostes, un parell d'inspectors de policia rural, un pispa, un jurat de les estrelles Michelin... i l'esperit volàtil del vell patriarca.

Sense ni una paraula, només amb el gest, la companyia va trenant una història de gènere on no hi falten els morts sisplau per força, la intriga i les passions ocultes. Però també on es van despertant els secrets de cadascun dels personatges i es van destapant les seves sensibilitats ocultes. A vegades, el més ferotge acaba sent el més tendre i el més romàntic acaba traient les urpes, ni que sigui, protegits tots per una màscara que, al final dels vuitanta minuts de l'espectacle, sembla que tingui vida pròpia. 'Hotel Paradiso' i els de la Familie Flöz regalen una propina musical d'artesania que acaba arrodonint una actuació per a tots els públics que fa la impressió que els espectadors voldrien que s'allargués encara una estona més. (...)