I si elles marxessin a Moscou?

informació obra



Dramatúrgia:
Christiane Jatahy, a partir de Les tres germanes , d’Anton Txékhov
Companyia:
Cia. Vértice de Teatro
Autor:
Anton Txékhov
Intèrprets:
Isabel Teixeira, Julia Bernat, Stella Rabello
Escenografia:
Christiane Jatahy, Marcelo Lipiani
Vestuari:
Antonio Medeiros, Tatiana Rodrigues
Composició musical:
Domenico Lancellotti
Il·luminació:
Paul Camacho, Alessandro Boschini
Producció:
Cia Vertice de Teatro, Le Centquatre-Paris, Festival Temps d’images, Zürcher Theatre Sepktakel
Estrena:
Estrena a l'Estat espanyol
Sinopsi:

Si fa un any Strindberg es multiplicava en teatre i cinema de la mà de Christiane Jatahy, ara és a través de Les tres germanes de Txékhov que la directora brasilera aborda els temps que vivim. Teatre i cinema en paral·lel, dues funcions simultànies, dos llenguatges amb regles pròpies, dues lectures al servei dels temps llargs del dramaturg rus i dels dubtes de tres germanes que somnien anar a Moscou. Triem sessió (o vegem l’obra dos dies: la peça teatral i la pel·lícula) per acompanyar aquestes tres germanes en stand by permanent, nàufragues de la utopia, exiliades de si mateixes.

Crítica: I si elles marxessin a Moscou?

22/09/2014

Les dues bandes del mirall txekhovià

per Christian Machío

Vam ser molts els espectadors del Temporada Alta els qui la vam descobrir la directora Christiane Jatahy a l'escenari d'El Canal la companyia amb una més que brillant adaptació de La senyoreta Júlia d'Strindberg, i ara el mateix equip en el mateix espai presenten els dies 4 i 5 d'octubre la versió de l'obra que aglutina pràcticament el total i més profund retrat de l'univers txekhovià, Les tres germanes, amb un nou títol ple d'intenció: I si elles marxessin a Moscou?

"Potser no sigui una obra de teatre, o potser tampoc no sigui una pel·lícula. O potser siguin totes dues coses", diuen només començar el muntatge, que és alhora cinema i teatre sense arribar a barrejar-se en el mateix espai. Mentre els espectadors veuen la proposta escènica, en una sala adjacent té lloc la projecció en format cinema del que està passant en directe a l'escenari. Dues mirades que no poden ser simultànies i que tenen sentit d'unitat narrativa per sí soles. És en aquest terreny enmig del teatre i el cinema on el canvi que des de la Rússia profunda reivindica Txèkhov sembla més possible que mai.

Les tres actrius que interpreten les tres úniques protagonistes d'aquesta versió fa anys que treballen amb Christiane Jatahy, amb un resultat que recorda a la naturalitat dels argentins però amb el sacrifici físic que sobre l'escenari sovint hem vist en els intèrprets alemanys, amb nuesa explícita, capbussades en l'aigua i energètiques coreografies a ritme de The Cure

Que ningú s'espanti quan des del Temporada Alta es planteja l'opció de veure l'espectacle o la pel·lícula. El film té una entitat pròpia, amb realització en directe de la mateixa Jatahy, més enllà d'un joc de càmeres més o menys efectiu. 

L'espectador del cinema veurà, literalment, nous punts de vista (un tercer acte més oníric que a l'escenari) i escenes que sense la càmera queden fora d'escena al teatre.