If At All

Dansa

informació obra


Escenografia:
Rami Be’er
Il·luminació:
Rami Be’er
Intèrprets:
Ben Bach, David Ben Shimon, Roni Ben Simon, Anastasia Cheshun, Shani Cohen, Frida Dam Seidel, Niv Elbaz, Nadav Gal, Martin Harriague, SuJeong Kim, Ilya Nikurov, Anat Oz, Renana Randy, Hagar Shachal, Jin Hwan Seok, Olga Stetsyu, Sedrig Verwoert, Megan Doheny, (repartiment subjecte a possibles canvis)
So:
Rami Be'er, Alex Claude
Vestuari:
Rami Be'er, Maor Zabar
Companyia:
Alonzo King Lines Ballet
Coreografia:
Alonzo King
Sinopsi:

 Yehudit Arnon és el nom d'una ballarina nascuda a l'antiga Txecoslovàquia que durant la Segona Guerra Mundial va sobreviure als camps d'extermini nazis, tot i haver-se negat a ballar per als seus captors. Anys després de la guerra es va instal·lar al kibbutz Ga'aton, a Galilea, on va fundar un centre de dansa i va ser una de les creadores de l'International Dance Village. Allà viuen i treballen un centenar de ballarins de nacionalitats diverses. I hi té la seu la Kibbutz Contemporary Dance Company, dirigida pel coreògraf Rami Be’er.

La personalitat de Be’er, que va treballar amb Yehudit Arnon des de la infantesa, amara tota la companyia, que només interpreta les seves creacions, com ara aquesta If At All. És una celebració de la vida en comú que, com explica el mateix director i coreògraf, s'articula sempre en cercles que van dels més íntims als socialment més amplis. D'aquí que la circularitat marqui les interpretacions dels ballarins i ballarines, l'estructura de les coreografies que interpreten i la composició en si mateixa.

Crítica: If At All

09/07/2016

Freda visió d'una comunitat

per Montse Otzet

¿S’assembla aquesta companyia a aquella que va venir per primer cop a Catalunya l’any 1994? Doncs, no gaire, per no dir gens. El grup que dirigia Yehudit Arnon va engrescar al públic del Centre de la Caixa de Terrassa gràcies a un programa de diferents coreògrafs entre els quals destacava el prestigiós, Mats Ek. La Kibutz d’ara s’ha convertit en una companyia d’autor, Rami Be’er, que si es valora la seva peça  If at all, busca més l’espectacularitat que no pas arribar als sentiments d’aquells que l’observen.

If at all es pot considerar un muntatge de gran format en el qual participen 15 intèrprets que sens dubte són el millor de l’obra per l’energia i qualitats físiques que desprenen. La resta és una barreja d’elements gens menyspreables, només que Rami Be’er els hi dóna un toc excediu d’exhibicionisme a través d’ uns recursos que són infalibles cara obtenir l’aplaudiment del públic. Fet que va aconseguir.  

Posar dalt l’escenari més de 10 intèrprets  executant el mateix gest és infal·lible que causa un fort impacte visual. És com, dos més dos sumen quatre.  Vestir als homes amb faldilles i amb el tors nu és un fet inequívoc d’efectivitat, ja se sap que el moviment de les teles sumat al del  cos que les vesteix, produeix un impacte indubtable.  Si una filera de ballarins, quiets o en moviment, se situa d’esquena al públic, provoca un efecte inquietant i d’expectació. Aquest truc ja el citava Agnes de Mille en la seva biografia. I així vàries astúcies que fan de If at all, un muntatge  potent i espectacular però que no aconsegueix establir cap mena de comunicació emocional.

L’obra no té un fil narratiu ni un significat concret però sí que fa al·legoria a la vida en comunitat on individualitats i grups teixeixen uns lligams socials. Per plasmar aquesta convivència Be’er ha creat una coreografia que cau una mica en la reiteració del gest, però que resulta potent i atractiva en les imatges de grup.