If At All

Dansa

informació obra


Escenografia:
Rami Be’er
Il·luminació:
Rami Be’er
Intèrprets:
Ben Bach, David Ben Shimon, Roni Ben Simon, Anastasia Cheshun, Shani Cohen, Frida Dam Seidel, Niv Elbaz, Nadav Gal, Martin Harriague, SuJeong Kim, Ilya Nikurov, Anat Oz, Renana Randy, Hagar Shachal, Jin Hwan Seok, Olga Stetsyu, Sedrig Verwoert, Megan Doheny, (repartiment subjecte a possibles canvis)
So:
Rami Be'er, Alex Claude
Vestuari:
Rami Be'er, Maor Zabar
Companyia:
Alonzo King Lines Ballet
Coreografia:
Alonzo King
Sinopsi:

 Yehudit Arnon és el nom d'una ballarina nascuda a l'antiga Txecoslovàquia que durant la Segona Guerra Mundial va sobreviure als camps d'extermini nazis, tot i haver-se negat a ballar per als seus captors. Anys després de la guerra es va instal·lar al kibbutz Ga'aton, a Galilea, on va fundar un centre de dansa i va ser una de les creadores de l'International Dance Village. Allà viuen i treballen un centenar de ballarins de nacionalitats diverses. I hi té la seu la Kibbutz Contemporary Dance Company, dirigida pel coreògraf Rami Be’er.

La personalitat de Be’er, que va treballar amb Yehudit Arnon des de la infantesa, amara tota la companyia, que només interpreta les seves creacions, com ara aquesta If At All. És una celebració de la vida en comú que, com explica el mateix director i coreògraf, s'articula sempre en cercles que van dels més íntims als socialment més amplis. D'aquí que la circularitat marqui les interpretacions dels ballarins i ballarines, l'estructura de les coreografies que interpreten i la composició en si mateixa.

Crítica: If At All

09/07/2016

Una dansa fresca i golafre per a una nit d'estiu

per Jordi Bordes

Aconsegueix el seu objectiu. És una dansa dinàmica que refresca, que presenta contínues evolucions en les formes del ball (del contacte físic a l'aire entre un cos de ball immens). Aquesta alegria ballada (amb contrapunts d'una sensibilitat precisa) agrada a un ampli sector de públic. La dansa de la Kibbutz Contemporary Dance Company és molt vistosa, refrescant, amb continus contrastos. Té molt ben estudiats els canvis de ritme, en la dansa i en la partitura. Sap trencar els excel·lents treballs corals amb algun ballarí que desfà el compàs la resta i genera una nova dinàmica. Hi intervenen uns cossos forts, àgils, que salten, s'abracen i mantenen un equilibri notable. És un moviment ampli de braços i cames, de cops de vent que aporten sorpresa. La il·lminació, com el vestuari, va aportant novetats, quadre a quadre. Tot evoluciona amb una certa coherència i una únic element clau, el llum del sostre que domina (quasi imposa) tota l'escena. 

La potència del ball, l'energia que projecten els ballarins (en escenes dinàmiques o estàtiques) té un cert aire de les coreografies de Hofesh Shechter, coreògraf nascut a Jerusalem però resident des de fa anys a Londres on ha bastit la seva carrera professional. És l'autor de Political mother, entre d'altres (també es va fer un taller amb ballarins de la companyia a la darrera edició Temporada Alta).  I és que hi ha també en els moviments de la Kibbutz, actituds que evoquen a una dansa d'arrel de cultura popular (amb un to de ritual, religiosa, de demanar i pregar a Déu, potser, aquesta llum que no s'apaga fins al final). 

La dramatúrgia és molt oberta i, per moments pot semblar contradictòria. Mentre que el vestuari viatja d'un negre a un florejat que sembla evocar esperança, el títol sembla que consideri insuficient el contingut de la vida. El si en condicional remet a una certa queixa, a un exigir més a Déu que demana entrega absoluta. Tot i això, el que mana sobre tot en aquesta coreografia són les ganes de ballar i de voler compartir aquest gaudi amb el públic.