Il barbiere di Siviglia

Òpera

informació obra


Opera 'buffa' en dos actes. Llibret de Cesare Sterbini basat en la comèdia homónima de Pierre-Augustin de Beaumarchais. Música de Gioachino Rossini. Estrenada el 20 de febrer de 1816 al Teatro Argentina de Roma. Estrenada al Gran Teatre del Liceu el 18 de desembre de 1847. Darrera representació en la temporada del Gran Teatre del Liceu, el 30 de juny de 1997 al Teatre Victòria.
Autoria:
Gioachino Rossini
Direcció:
Joan Font (Comediants)
Direcció Musical:
Giuseppe Finzi
Escenografia:
Joan Guillén
Vestuari:
Joan Guillén
Il·luminació:
Albert Faura
Coreografia:
Xevi Dorca
Producció:
Houston Grand Opera, Canadian Company, Opéra National de Bordeaux, Opera Australia
Intèrprets:
Juan Francisco Gatell / Bogdan Mihai, Carlos Chausson / José Fardilha, Annalisa Stroppa / Ketevan Kemoklidze, Mario Cassi / Lionel Lhote, John Relyea / Dmitry Ulyanov, Manel Esteve, Marisa Martins
Sinopsi:

Tot i que la xiulessin durant l’estrena, l’opera buffa més famosa de la història justifica l’eternitat de Gioachino Rossini. La va compondre en menys de dues setmanes i va aprofitar l’obertura de dues òperes anteriors. Per això solia ser tan ràpid. L’obra explica la història del vell rondinaire Bartolo que vol allunyar Rosina de tot pretendent excepte un: ell mateix. És un arquetipus del món antic que lluita amb el modern, encarnat pel comte d’Almaviva, amb l’ajuda del barber Figaro. La versió de Joan Font (Comediants) empra recursos escènics del teatre popular i de carrer característics del seu llenguatge. Finalment triomfarà l’amor malgrat tot i tothom, com a tota opera buffa. La música vital i sofisticada eleva a quintaessència el personatge i la trama creats per Beaumarchais l’any 1775.

Crítica: Il barbiere di Siviglia

19/09/2014

L'obra mestra bufa de Rossini torna al Liceu amb una versió amena

per Xavier Cester

Il barbiere di Siviglia va tornar al Liceu per obrir (de forma no oficial) la temporada en una producció correcta en termes generals, però sense la guspirejant energia que caracteritza l'òpera de Rossini. El repartiment té elements notables, començant pel Bartolo de Carlos Chausson, oferint una gran lliçó d'estil buf, però té el llast notable d'un Figaro del tot insatisfactori. L'elegant direcció musical no sempre té l'animació desitjable, i el muntatge de Comediants farceix l'escenari amb anades i vingudes de figurants, del tot sobreres. Tot i això, hi ha gags visuals reeixits.