Impossible?

Familiar | Nous formats

informació obra


Sinopsi:

Un espectacle d’ombres, objectes i paisatges, pensat específicament amb i per a La caixa del Lliure, la proposta educativa dissenyada per Joan Baixas i Marina Baixas i que, des de la temporada passada, va circulant per diverses escoles de Barcelona.

IMPOSSIBLE? ens mostra com fer possible l’impossible, la importància de tenir cura de la terra on vivim i com és possible fer un canvi des d’un mateix. Hi arribem a través de la història d’Afroz Shah, un home de Bombai que recull deixalles a la platja, i de Julia Butterfly, una noia que s’instal·la dalt d’un arbre durant dos anys per evitar que el tallin. Tots dos representen el mar i la terra: la vida del planeta. I per dur a terme les seves lluites, tots dos compten amb l’ajut i el suport de tota una comunitat, que a l’espectacle és representada per mitjà de la participació dels infants del públic. A partir exclusivament de paper blanc, amb l’espai sonor i la il·luminació es creen, dins del teatrí, els paisatges que ens traslladen als diferents indrets del planeta.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Impossible?

18/11/2021

Per tocar i arrugar

per Jordi Bordes

La investigacio de Fulla blanca de Marina Baixa i Júlia Mata té una vessant familiar. Es crea a partir dels mateixos elements: el paper, la manipulació en un espai concret i amb una il·luminació que diferencia els ambients i un constant espai sonor (preparat en pistes o interpretat al mateix moment). Marina explica dos exemples de nens que emprenen una aventura per fer respectar la Natura. Ho expliquen a una canalla de 4 anys que se'ls escolta i que hi intervenen, sense les reserves dels adults. La narració que fan és efectiva, sense pretendre enlluernar massa. No els cal. La canalla hi entra amb moltíssima facilitat i hi intervé, tant com els hi deixen. És bonic veure la naturalitat de les dues artistes, davant per davant, d'un públic que és generós i exigent alhora. Els estímuls espectaculars d'altres produccions per a públic de 0-5 anys, es resolen amb la simplicitat d'elements coneguts per la canalla com pot ser una branca, un paper, potser una llanterna....

L'obra s'acaba construint petites situacions a escena, que plantegen els participants. Totes han de ser experiències que, aparentment, semblin impossibles: Com entrar en un volcà i no morir-hi. La idea, immediatament passa a ser representada, per la mateixa participant amb la col·laboració de les dues artises i amb un altre company del grup que hi introdueix so en directe... És molt senzill, natural, de joc de diumenge a la tarda, aparentment intranscendent. I alhora, carregat de la imaginació sense sostre que és bo que respiri, que se l'escolti i que comprovi com el que sembla impossible al món real, a l'escena es fa possible. I el repte és que els seus desitjos (com els de la noia que va resistir d'alt d'una sequoia perque no la talessin, o la del jove indi que es va encaparrar a netejar la platja de la infància perquè les tortugues tornessin a posar els seus ous) es facin viables. Peter Brook ja deia “posa dalt de l’escenari allò que trobis a faltar a la vida".

Amb la simpliciat dels materials més domèstics il·lustren universos poètics, impulsats per la imaginació dels més menuts del barri. té una forma que permet imaginar com és el treball que han realitat durant anys Marina amb el seu pare Joan Baixas (Daurrodó) al carrer, en barris marginals arreu del món. Delicat i directe.