Una tragèdia moderna que ens remet a les mítiques gregues. 'Incendis', de Wadji Mouawad, ha tornat a Barcelona de la mà de Mario Gas i amb un gran repartiment encapçalat per una imponent Núria Espert. La duresa de la història sacseja el públic de Goya, com ho ho va fer fa cinc anys la versió de gran plasticitat i profunditat poètica d'Oriol Broggi, amb Clara Segura i Julio Manrique com a caps de cartell. I com tornarà a passar amb qualsevol nova lectura ben resolta d'una obra a la qual, com passa amb els grans clàssics, i aquest ja ho és, cal tornar cíclicament. En aquest text, fonamental per entendre el que li passa a una generació marcada per l'hecatombe que suposa un permanent conflicte bèl·lic amb el fanatisme religiós i la xenofòbia campant al seu aire, es dibuixen amb nitidesa el drama de l'exili, la necessitat de justícia i fins i tot els desitjos de venjança. Un crit desesperat de l'autor canadenc d'origen libanès tan impactant com el que va universalitzar l'universal pintura de Munch.
La producció és una enorme cartografia del dolor. L'excel·lent pols dramàtic del muntatge de Gas, exposat amb gran claredat expositiva tot i la complexitat que plantegen les croades trames, ajuda l'espectador a situar-se en el veritable sentit de la narració. "La infància és un ganivet clavat a la gola. No s'ho arrenca un fàcilment. Només les paraules poden aconseguir-ho", diu un dels protagonistes en l'inici de la funció. És la forma de situar-nos en la idea que només recuperant les arrels és possible comprendre el sentit de situacions com les del món convuls en què vivim.
Retorn al Líban
Tot comença quan els bessons Jeanne (una convicente Candela Serrat) i Simon (1 Àlex García que es multiplica en altres personatges) al·lucinen amb el testament de la seva mare Nawal, emigrant libanesa que vivia al Canadà. El notari (un humà i sòlid Ramón Barea, també desdoblat en altres rols) els lliura sengles cartes dirigides al seu pare, de qui mai no han sabut res, ia un germà l'existència del qual també desconeixien, a més d'un quadern vermell amb la indicació que han de localitzar-los. La filla assumeix el compromís de bussejar en el passat de la seva progenitora i torna al Líban per descobrir terribles secrets que són conseqüència del salvatge enfrontament entre cristians maronites i musulmans.
Espert , que encarna la mare, a l'àvia Nazira i a Jihane, es multiplica amb una actuació portentosa en la qual mostra els seus millors recursos. Sense excessos, amb un absolut domini de l'escena i sempre molt expressiva, fins i tot en els eloqüents silencis, sap transmetre tota l'emoció que hi ha darrere de les paraules. Impactant el monòleg del segon acte i, en general, tota una interpretació que supera qualsevol de les anteriors, encara que hi hagi antecedents recents como 'El rei Lear 'o' La violació de Lucrecia 'que eren per emmarcar
La resta del compenetrat repartiment, que es mou en una senzilla però funcional escenografia, està a l'altura de les exigències. Destaca el treball, ple de energètica entrega, de Laia Marull donant vida a la Nawal jove. L'actriu reflecteix amb gran veritat interpretativa tant els moments d'horror com els de dolçor amorosa. També brilla Lucía Barrado com Sawda, amiga de Nawal, i es mostra a gran nivell Alberto Iglesias, amb un total de sis personatges, així com Germán Torres interpretant el milicià que assassina a ritme de 'Phycho Killer'. L'essència de l'ésser humà en situacions en què la violència supera la raó aflora molt bé en aquesta recomanable producció.
