Sis persones en un espai busquen una identitat col·lectiva. Qui són? Ritmes, sons i no-llocs per descobrir i una mateixa essència: frescor, fluïdesa i sense pretensions. El pas de la vida a ritme de joc. El cap als peus, els peus al cap i un gran desgavell de textures infinites. Un viatge en un món invertit.
Un treball que arriba poc cuinat, tot i que fa mesos de l'estrena. Es un treball ambiciós, que presenta múltiples disciplines del circ, tant individuals com corals. Hi ha un joc, una complictat que funciona entre els artistes. Oblida, incomprensiblement, la creació dels personatges, la motivació per saltar d'una diciplina a una altra, més enllà d'anar encadenant accions que ofereixen acrobàcies de ppostal. Com ara, quan desenvolupen el joc de verticals o quan un portador aguanta d os companys i una tercera que es troba alçada en un aro.
A "Incert" hi regna una mena d'espontaneitat mal entesa. No ajuda gens a la connexió amb el públic. Els acròbates de circ han de ser més exigents en la seva part actoral i, fins i tot de moviment i de cant. Des d'aquest domini, després hi pot haver la broma, el gag. La majoria dels canvis d'escena fereixen de mort l'espectacle. La veu, el cant, l'excessiva gestualitat embruten unes imatges corals ben aconseguides. L'ambició de reunir una "troupe" numerosa no és suficient. Cal construir entre tots una massa estable, en el que llueixi el circ i que respiri ànima també entre les transicions.