La cosa comença a la Islàndia que va petar el
2008 (i que després va donar una lliçó al món no perdonant els bancs). Però la
cosa passa a Nova York. Al símbol de la societat occidental, la nostra, la ‘bona’.
I la conclusió és que la cosa, a la capital del planeta igual que en un país
desconegut (diuen que allà hi ha molts que no saben ni on és Espanya...), ha
petat. El noi que fuig de la crisi islandesa en busca de la seva mare, flipa
als barris i al moll de l’os de la ciutat dels gratacels, movent-se lluny del
cel, pràcticament sota terra, en un tren cap a Manhattan, en un carrer fred de
Harlem, en una gossera del Bronx a la nit, als baixos de Wall Street, a la
catedral de Sant Patrici o a la sala d’espera d’un hospital de Chinatown. Tot
molt sòrdid, molt dur, molt cru. Molt actual.
Com si anés superant pantalles, el noi anirà
apropant-se a la seva mare fins a trobar-la i descobrir (no cal dir com acaba l’odissea
urbana del protagonista: tot tornarà a començar, potser?) que a tot arreu tot
trontolla. L’ambient escenogràfic, amb canvis mínims que canvien molt, ens
atrapa, però la història no. El rerefons s’endevina fascinant, però no hi entrem, la narració va per altres
camins.
Em quedo amb certes sàvies però tòpiques dissertacions
sobre la vida que sent el nen (un adolescent de 15 anys), la majoria en forma
de consells dels personatges: un viatger inventor (aprofitat?); un metge
(salvador? ‘pepito grillo’, potser?); una venedora ambulant (estafadora?); el
miserable guardià d’una gossera, amic de la mare del nen; la parella de la
mare; el broker caigut del cel... I
la mare, per fi, que tira les cartes. Tots aquests personatges ens els creiem
(tot i què jo reconec que només en tinc referències de les pel·lícules), estan
ben dibuixats i ben interpretats. Estem davant d’una fugida que topa amb la
dura realitat i que respira misteri: quina mena de maqueta de quin invent meteorològic
hi ha a la caixa que el viatger ven al metge i aquest regla al noi? Quin final
espera a la mare, en forma de cartes? Cal que ens tirin les cartes, si tothom sap
com serà el futur?
