# JUANA DOLORES # * massa diva per a un moviment assembleari

Nous formats

informació obra


Dramatúrgia:
Juana Dolores
Direcció:
Juana Dolores
Intèrprets:
Juana Dolores
Sinopsi:

# JUANA DOLORES # * massa diva per a un moviment assembleari * és un solo performatiu que a partir de la descontextualització de la ideologia, la simbologia i la terminologia marxistes-leninistes, exhibeix el dolor de l’individu enfront la comunitat com un desig de ser sexualitzat socialment i culturalment, com una confessió, com una declaració d’amor.

«No creo en justificaciones. Justificarse es de cobardes y de traidores. Me esfuerzo para seguir sospechando el bosque – allí, a lo lejos / desde los andamios. Sin embargo, un viento dorado y mis pies titubean / y mi lengua titubea / y mi orgullo titubea: mi estúpido desequilibrio precipitándome contra la ideología que me sostiene.»

Juana Dolores (1992, El Prat de Llobregat), filla d’immigrants andalusos a Catalunya. És fundadora i coordinadora de l’artefacte cibernètic @HYBRIS.VIRAL en el què, juntament amb l’artista Sandy Moldavia, desenvolupa pràctiques curatorials en l’era del post-internet. # JUANA DOLORES # * massa diva per a un moviment assembleari * (2019-2020) és la seva primera peça teatral i actualment està treballant en la segona, * HIT ME IF I’M PRETTY * o Vladimir Maiakovski es va suïcidar per amor (2020-2021). També reflexiona sobre els límits del vídeo i la poesia, com es pot apreciar a la seva última peça audiovisual LIMPIEZA (2020). Enguany, ha rebut el 56è premi de poesia catalana Amadeu Oller pel seu poemari Bijuteria.


Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: # JUANA DOLORES # * massa diva per a un moviment assembleari

12/04/2021

Marxisme trap

per Manuel Pérez i Muñoz

Un fantasma recorre el panorama alternatiu, el fantasma de Juana Dolores Romero. Algunes forces de la vella crítica s’han unit en coordinada croada per comentar el seu debut escènic. Nascuda l’icònic 1992, el seu desafiador torrent creatiu bomba sang vermella d’extraradi, mestissa de simbolisme de transfusió andalusa. Les seves tècniques s’empelten en les branques fèrtils de la creació heterodoxa i la seva transgressora presència escènica s’abona amb el sempre vigent ‘épater la bourgeoisie’. 

LLEGEIX CRÍTICA SENCERA AL MITJÀ