King size

Teatre | Musical

informació obra


Estrena:
Estrena a l'Estat espanyol
Direcció:
Christoph Marthaler
Dramatúrgia:
Malte Ubenauf
Intèrprets:
Tora Augestad, Bendix Dethleffsen, Michael von der Heide, Nikola Weisse
Escenografia:
Duri Bischoff
Vestuari:
Sarah Schittek
Il·luminació:
HeidVoegelinLights
Composició musical:
Bendix Dethleffsen
Producció:
Theater Basel, Switzerland
Sinopsi:

En una habitació d’hotel plena de personatges misteriosos i situacions surreals, el llit King size és el tresor més cobejat. Rere aquesta aparent trama de vodevil, Christoph Marthaler, un dels autors més aclamats de Temporada Alta, desplega una vegada més la poesia escènica que l’ha convertit en llegenda, una amalgama indestriable de paraules, cançons i teatre gestual. I mentre avança la intriga burlesca, els actors salten de Schumann a Wagner passant per The Kinks i els Jackson 5. No ens trobem davant d’un recital líric, ni d’un concert de rock: som davant de l’última reinvenció del teatre musical.

Crítica: King size

17/11/2014

Surrealista 'partitura' de Marthaler

per César López Rosell

¿Què és King Size ? ¿Un vodevilesc musical, una intriga hotelera o una peça surrealista tocada per la melancolia? Mai s’ha d’esperar un argument definitori en Christoph Marthaler, però les preguntes se succeeixen entre els que reben amb curiositat la proposta. L’espectacle està dominat per la música però també per la precisió del seu joc teatral. Cançons, paraules –poques– i gestualitat es combinen al servei d’aquesta partitura de la soledat d’un mestre que sempre ha dit sentir-se més compositor que dramaturg. 

 L’últim invent del original director suís ha tornat a sorprendre als marthaleraddictes que han omplert El Canal, a Temporada Alta. El muntatge més minimalista del creador manté l’essència de les seves produccions, entre altres el domini del tempo . Una variada selecció musical, que va des de Schumann, Satie, Mahler o Mozart fins als Jackson 5, Sondheim, The Kinks o la canço francesa, contribueix a crear l’atmosfera d’unes accions dominades per l’absurd. Els gags apel·len a la intuïció de l’espectador i les còmplices rialles són la millor demostració del flux comunicatiu que és produeix a la sala. 

 L’habitació d’un hotel, amb un gran llit, plataforma per a l’amor però també per als somnis tan presente en aquesta proposta, presideix l’escenografia. Bendix Detleffsen surt del llit, es vesteix i se situa davant del piano i un teclat electrónic, d'on ja no és mourà . Un home, el popular cantant Michael von der Heide, i una imponent dona, la gran intèrpret noruega Tora Augusted, apareixen i comença la desfilada de cançons e hilarants moviments perfectament milimetrats. Fora dels llençols o dins, però sempre sense tocar-se ni mirar-se, interpreten el seu repertori. 

 Una matrona (Nikola Weisse) pul·lula per escenari i obre armaris d’on surt música alpina. També s’estira al llit entre els suposats amants com si volgués rememorar un passat que se n’ha anat. És el nexe d’un relat ple de situacions xocants. Marthaler carrega contra els clixés amorosos i els convencionalismes burgesos. I crea divertides situacions com ara la de la cantant que interpreta una ària barroca traient el cap de sota el llit. Genial.