King size

Teatre | Musical

informació obra


Estrena:
Estrena a l'Estat espanyol
Direcció:
Christoph Marthaler
Dramatúrgia:
Malte Ubenauf
Intèrprets:
Tora Augestad, Bendix Dethleffsen, Michael von der Heide, Nikola Weisse
Escenografia:
Duri Bischoff
Vestuari:
Sarah Schittek
Il·luminació:
HeidVoegelinLights
Composició musical:
Bendix Dethleffsen
Producció:
Theater Basel, Switzerland
Sinopsi:

En una habitació d’hotel plena de personatges misteriosos i situacions surreals, el llit King size és el tresor més cobejat. Rere aquesta aparent trama de vodevil, Christoph Marthaler, un dels autors més aclamats de Temporada Alta, desplega una vegada més la poesia escènica que l’ha convertit en llegenda, una amalgama indestriable de paraules, cançons i teatre gestual. I mentre avança la intriga burlesca, els actors salten de Schumann a Wagner passant per The Kinks i els Jackson 5. No ens trobem davant d’un recital líric, ni d’un concert de rock: som davant de l’última reinvenció del teatre musical.

Crítica: King size

19/11/2014

El gran Marthaler ofereix una exquisida "delicatessen" musical plena d'humor i melanconia latent

per Ramon Oliver

Que grans poden arribar a ser, els espectacles petits ( en casos com aquest, em nego a utilitzar la paraula “menors”) dels grans creadors! Christoph Marthaler ens té acostumats a oferir-nos muntatges de notable espectacularitat escenogràfica en els que abunden també els repartiments ben extensos . Però, com ja ens va demostrar amb “Els viatges de Lina Bögli”, en realitat no necessita cap decorat per fer-nos conèixer els paratges més exòtics: amb el seu talent aclaparador en té prou per conduir-nos a on li doni la gana. I com ens demostra ara amb  aquest “King Size”,no li calen altra cosa que un músic eixerit que tampoc es talla a l’hora de fer d’actor i  tres únics intèrprets a l’escenari (  una actriu, i una parella encarregada alhora d’actuar i de cantar ; i en  el cas del molt notable Michael von der Heide, de comportar  se com un veritable “showman” amb singulars habilitats coreogràfiques ) , per tal de  conduir-nos a universos onírics plens d’humor, de melodies de les més variades condicions, i de soterrada melangia. A l’habitació d’hotel amb gran llit inclòs en què Marthaler situa aquesta proposta - una proposta que, com molt bé assenyala el festival Temporada Alta, no deixa de ser una singular aportació al teatre musical renovat- tot té un aire festiu, informal i obertament proper a la il·lògica lògica que tenen els somnis: no per res, tot comença i tot acaba entre els llençols d’aquest llit de grans dimensions. Però com passa alhora  als somnis, tot sembla remetre també  a quelcom latent situat més enllà del que veiem a escena. I en aquest sentit, resulta fonamental la presencia del personatge de la dona interpretada per Nikola Weisse. El seu deambular aparentment sense sentit, els seus jocs amb un faristol sense partitura, les seves intervencions parlades o la seva ben significativa forma de ficar-se al llit entre la parella protagonista a la darrera imatge de l’espectacle, semblen deixar molt clar que aquesta habitació, és l’habitació dels seus records de joventut perduda, dels seus somnis incomplets, de les seves melodies evocadores, i de la seva solitud.