KYLA (fredor)

Teatre

informació obra


La trajectòria de Lars Norén com a autor és molt prolífica, i tot i que la seva obra també inclou poesia i novel·les, des dels anys 80 Lars Norén es dedica quasi exclusivament a la dramatúrgia. Ha escrit per a l’escena, així com també per a la ràdio i la televisió, abarcant des del drama familiar a les obres de problemàtica social, fins al teatre infantil. Considerat per a molts l’autor suec més important del nostre temps, i representat arreu del món, també se l'identifica junt amb Strindberg i Bergman, com a un artista que transmet la quinta essència del caràcter suec. Actualment és director artístic del Folkteatern de Göteborg.
Traducció:
Adrian Devant
Direcció:
Adrian Devant
Autoria:
Lars Norén
Il·luminació:
Roger Blasco
So:
Roger Blasco
Escenografia:
Sergio-Albio González
Vestuari:
Aurèlia Úbeda
Producció:
Adrian Devant i AIET
Intèrprets:
Adrià Díaz, Sergio Freijo, Marc Naya, Junyi Sun
Sinopsi:

Tres nois es troben al bosc per a beure cervesa i parlar de la seva Suècia i de com la immigració l’està canviant.

Llavors arriba un company de classe d’orígen asiàtic. La violència latent aflorarà mentre s’enfronten els valors de la Suècia modèlica amb la intolerància, els prejudicis, i la frustració.

Premi de la critica 2014 en la categoria de revelació al repartiment (Adrià Díaz, Sergio Freijo, Marc Naya i Junyi Sun)

Crítica: KYLA (fredor)

12/03/2014

Una lliçó sociològica en tota regla.

per Toni Polo

En la Suècia exemplar que ja comença a deixar de ser-ho (hi ha referències a l’assassí del làser, als violents supporters futbolístics..) tres nois celebren l’últim dia de l’institut al bosc emborratxant-se i fent, entre ells, apologia de la seva raça, alimentant l’odi a l’immigrant i alimentant la violència interior que desprenen. Hi ha el líder, que parla sentenciant, adoctrinant; el pilota del líder, que es mor de ganes de matar (“deu ser millor que follar!”); i el que està allà sense saber per què i a qui més que la raça li interessa què tenen per menjar i com protegir-se del sol. Tots tres arrosseguen drames familiars que argumenten (mai justifiquen) la seva conducta. Quan un company de l’insti d’origen asiàtic es creua amb ells, comencen els problemes.

L’escenari és buit. Un tronc on seuen de tant en tant i prou. No cal més. Allà, des del primer instant, despleguen aquesta fúria continguda a base de cops, de crits, de pogos... El discurs és dur, podria semblar ridícul però no ho és perquè es recolza en una realitat vigent i molt perillosa. Fins a on poden arribar aquests energúmens?

El text del suec Lars norés, traduït i dirigit per Adrian Devant, és rodó, perquè porta els fets fins a les darreres conseqüències (siguin quines siguin), però teatralment no és fàcil, en un escenari petit com el de la Versus, transmetre tota aquesta energia. Costa molt. Costa creure’s tot el que fan, en temps real. Brillants les interpretacions del pilota (Adrià Díaz) i de l’arrossegat (Marc Naya): els gestos d’incomprensió sempre dissimulada, la por que amaguen, la vergonya. L’un és el contrapunt de l’altre en el mateix costat de la balança. En l’altre costat està el cervell d’aquest comando, el líder. L’asiàtic... està fora de la balança, esclar.