Elles i ells, son de la generació del 2001. Tenen poc més de 20 anys i s’inicien al món professional del teatre i de la música. Plens de vida, plens d´entusiasme i amb un talent prometedor i inqüestionable ens parlen i ens canten la Barcelona del segle XX. La Barcelona d´ahir des dels inicis del segle fins a les acaballes.
Li donen veu als poetes (Santiago Rusiñol, Maria Aurèlia Capmany, Joan de Sagarra, Federico García Lorca, Mercè Rodoreda), i canten, versionen de forma brillant les cançons de Joan Manuel Serrat, de Ramón Muntaner, de Toti Soler; temes populars que van versionar i actualitzar Núria Feliu, Guillermina Motta i el Grup de Folk i recordant el Paral.lel dels anys 20 i 30 els cuplés i les cançons “picarones”. Al final serà la rumba catalana y un flash-record de la Barcelona olímpica del 92, qui omplirà el final d´aquest entranyable recital-espectacle. L´inici ve de la mà de Rusiñol, amb la seva peça breu, La cançó de sempre, que dona títol a l´espectacle i que juga amb un Pierrot romàntic i somiador que intenta seduir Colombina (i res millor que amb una cançó).
La dramatúrgia i les-els actrius-actor-músics i cantants
La dramatúrgia i la direcció és d´Albert Mora i a l´escenari amb senzills però molt ben pensats i coordinats moviments, els components de la Companyia 23, reciten, narren i canten a la Barcelona que va ser, a la Barcelona que encara es i en un punt de tristor i protesta al crim ecològic que no s´atura i amenaça el futur (Mare, variant de la cançó Pare, de Serrat i Plany al mar).
Canten a veu solista alternant-se a dues i a cinc veus, fent versions amb molt encert aquestes cançons de sempre. Magnífica la versió de La Pulga a cinc veus i en permanent moviment. Pell de gallina amb Cançó de bressol i autèntica evocació a la Plaça del Diamant.
Costa destacar una interpretació de l´altre, per que totes estan a un notable nivell. Elles son Ariadna Montoro, Mireia Obregón, Marina García i Mireia Federico i ells Esteve Roig i al piano i atent al que passa, Andreu Roqueta, que alterna amb Roser Gelis.
Totes ells i ell formen part de la rica pedrera de l´Escola d´Art Dramàtic Eòlia, graduats el 2023. El mes de setembre d´aquell any van estrenar l´espectacle al Teatre Eòlia i ara han pujat un esglaó per continuar al Teatre Gaudí que enguany celebra el 15è aniversari. Alguns-es han participat en programes televisius Ariadna Montoro (Euforia), Andreu Roqueta (Oh, happy day), Esteve Roig (A 2Veus) i d´altres en espectacles de text amb la Companyia Magatzem d´Ars (Mireia Obregón).
El creador
Albert Mora (Banyoles, 1984), es actor, cantant, compositor. Es va titular a l´Institut del Teatre. Forma part de la companyia Egos Teatre (L´esquella de la Torratxa, El crim de lord Artur Saville, La casa sota la sorra, Ruddigore) i ha format part de les companyies Dei Furbi (Cosi fan tute, Trilogia Mozart, La flauta màgica), Cor de Teatre del 2000 al 2004 (Operetta, Allegro), al TNC (Els jocs florals de Can Prosa, La Rambla de les floristes), Dagoll Dagom (Scaramouche) i La Barni (Ojos verdes, La filla del mar).
Les cançons
Vella Xiruca es una cançó popular de foc de camp, que van tornar a popularitzar el grup d´animació Rovell d´Ou i Jaume Arnella-Grup de Folk. 1967-68.
Barcelona i jo, forma part del LP Material sensible, de Joan Manuel Serrat, editat el 1989.
Les floristes de la Rambla, la va composar i cantar el catedràtic universitari i historiador Miquel Porter, un dels fundadors d´Els setze jutges, el 1961 i forma part del primer LP col·lectiu del grup.
La plaça del Diamant, la va composar i cantar Ramón Muntaner, amb lletra de Joan Ollé. Forma part de la banda sonora de la pel·lícula de 1982
La Carmeta, forma part del segon LP de Serrat, Com ho fa el vent, primera època, 1968
La Vaselina y La Pulga, son cançons picaresques de principis de segle, que va fer seves i popularitzar la Bella Dorita (1901-2001), considerada la Reina del Paral·lel (anys 20-30).
Pare, a l´espectacle Mare, la va composar Serrat el 1983.
Plany el mar, es dins del LP Fa vint anys que tinc vint anys 1984.
Cançó de bressol, forma part de la primera etapa de Serrat, editat en un senzill, el 1967, i incorporat al seu primer LP, Ara que tinc vint anys.
Cançó de suburbi la va composar a principis dels 90, l’excel·lent guitarrista i també cantant Toti Soler (Vilassar de Dalt, 1949), basant-se en un poema de Josep María de Sagarra, escrit entre els anys 1913-1915, quan anava neixent la gran Barcelona. Extraordinària la versió de Silvia Perez Cruz, acompanyada pel propi Toti Soler.
El Medley final fa homenatge a la Rumba Catalana amb fragments de cançons de Gato Perez (1951-1990) i Peret (1935-2014), amb l´olímpica rumba, Barcelona tiene poder i el flash, de l´himne composat per Freddy Mercury i que va cantar amb Montserrat Caballé (Barcelona-92).
text: ferranbaile@gmail.com
