Un acte sacramental és una peça teatral que personifica els valors catòlics. És despullar els personatges de falsedats i deixar que mostrin
les seves vergonyes en aquesta estranya intimitat que pot ser un
escenari amb la complicitat dels que hi assisteixen. És una comunió
similar a la celebració de l'Eucaristia. Aquestes deuen ser les
claus per les que la companyia madrilenya Los Números Imaginarios ha decidit fer una adaptació al
límit del clàssic de Caldeón de la Barca. Per a alguns seran
gratuïtes; per a altres, de gran lucidesa. El debat està servit. Parlem-ne!
La proposta no deixa indiferent a
ningú. Aquesta, de fet, seria la gran por d'una peça pensada per a
provocar, per a fer reacccionar. Però, ara, no és pel Bé de la
propagació de la moral cristiana, si no per a remoure l'espectador i
convidar-lo a sopar, a compartir un instant de vida amb ell, fer-hi
bromes i plantejar algunes preguntes a partir dels versos profunds i
alegòrics de Calderón. Aquesta adaptació arriscada, transforma les formes,
feminitzant els personatges de l'ambició i de la idolatria,
convertint el rei en una mena de titella que absorbeixen aquestes
dues "núvies" seves i que es comunica amb l'exterior només a través
del personatge de la consciència humana. Ha de combatre amb una mena
d'Àngel de la Mort, que el vol castigar i amb un angel blanc que
procura redimir-lo sense massa èxit, està embriagat del seu poder.
Contrasta el vers, sonor i ampulós
(d'un vocabulari arcaic que es pot escapar al públic) amb la
connexió que s'estableix en la conversa informal (però dins de cada
personatge) en l'entrada, quan es convida els 12 comensals per
aquesta mena de casament fosc del rei Baltasar. El salt de llenguatge és tant gran
que descol·loca per sistema, probablement volgudament. Però aquest
canvi de codi inexplicable fa que es multipliquin les desercions.
Acabar mantenint la mateixa moral que la que dictava l'Església de
fa segles converteix la proposta en un punt reaccionària, un extrem
que dificilment voldrien arribar-hi. El que hauria d'entrar en debat
és aquella moral i tot superant aquelles conductes que, de per sí,
són castradores.
