Espectacle recomanat a partir de 3 anys
Aquesta és la història de la Gala, una simpàtica cigala cantant a qui treballar, no li agrada massa! La formiga Miga la seva gran amiga, l’abella Bella i el ratolí Serafí ajudaran a la Gala i li faran veure que treballar i cantar és possible!! El treball, l’esforç, l’amistat i el saber compartir són presents en aquesta versió que La Petita Brownie i Cia. fa de la faula “La Cigala i la Formiga”.
Una adaptació de “La Cigala i la Formiga” d’Isop. A diferència de la versió que va escriure La Fontaine (potser la més popular, on es castiga la despreocupació de la Cigala), la Petita Brownie, de la mateixa manera que Isop, opta per un final feliç. La inspiradora i meravellosa música de A. Vivaldi i un gran arbre com a escenografia serveixen de fil conductor per explicar el pas del temps.
La Susanna Rubio, ànima i intèrpret única de la companyia, armada d’un senzill carro, un enorme arbre i tot el seu encant i ‘savoir fair’ teatral i titellaire es disposa a explicar-nos la faula de La cigala i la formiga.
És la història de la cigala que ganduleja i després es sorprèn que no té per passar l’hivern: ni casa, ni menjar. Ella, que tan se’n burlava dels treballadors animalons del bosc, perquè trafegaven sense descans tota la primavera i l’estiu, preparant-se per l’època de fred i escassedat! Ella, que en canvi gaudia del sol i l’escalfor, de les flors i la música… en fi, com diríem avui, que vivia el moment! Una faula per als més petits, i que només els adults comprenen en tota la seva dimensió.
En uns 40 minuts aproximats, la jardinera Flora, ens presenta els simpàtics personatges que desfilen pel pany de bosc on hi ha un enorme cirerer: la cigala Gala, la formiga Miga, l’abella Bella i el ratolí Serafí amb el seu fillet. Tots intenten explicar-li a la cigala que gaudir i reposar està bé, però que quan ve l’hivern, si no has fet aplec de prou menjar… pots passar-les magres. De tota manera, en aquesta versió, per sort hi ha una ànima disposada a ajudar-la, sempre i quan s’adoni de les teves errades.
A destacar la música de Vivaldi, Les Quatre Estacions, que posen fons sonor al pas del temps i els canvis en el bosc. Aquest, està representat per un enorme arbre, que també va canviant davant dels nostres ulls, i que és un més dels protagonistes de la història, tot i no parlar.
Una història explicada de forma pausada, però mai lenta, plena
d’encant, en constant comunicació amb els espectadors (que divendres
passat omplien el teatre), i que resulta especialment indicada per a
infants entre els 2 i els 6 anys, com en l’altre espectacle de la
companyia En Patufet. Molt i molt recomanable si voleu anar-hi amb nens i
nenes d’aquesta edat. Ah, i sense renunciar a senzills i sorprenents
gags que fan les delícies també els pares i mares (i avis, i…)