La clausura de l'amor

Teatre

informació obra


Producció:
Kamikaze Producciones, Produccions Variacions Enigmàtiques S.L.
Dramatúrgia:
Pascal Rambert
Direcció:
Pascal Rambert
Traducció:
Coto Adánez (36caracteres)
Adaptació:
Coto Adánez (36caracteres)
Intèrprets:
Israel Elejalde, Bárbara Lennie
Escenografia:
Eduardo Moreno
Il·luminació:
Pau Fullana
Vestuari:
Sandra Espinosa
Ajudantia de direcció:
Fernando Sánchez-Cabezudo
Companyia:
International Institute of Political Murder
Sinopsi:

El públic del Festival d'Avinyó es va quedar sense alè quan, l'any 2011, va assistir a l'estrena de l'aleshores nou muntatge de l'autor i director d'escena Pascal Rambert. Al text que signava i dirigia, sotmetia una parella a una ruptura sentimental, una conversa duríssima en la qual els protagonistes s'intercanviaven monòlegs que expressaven la violència d'un amor en procés de defunció. Por i alliberament es barregen en el diàleg punyent de la parella, un combat devastador i sense pietat entre un home i una dona que manté la intensitat fins a les últimes frases. El mateix Rambert ha dirigit representacions del muntatge en diversos països. Interpreten l'obra Bárbara Lennie, premi Goya 2015 a la millor actriu protagonista, i Israel Elejalde, nominat a millor actor revelació per la seva feina a Magical girl, el film de Carlos Vermut.

Crítica: La clausura de l'amor

27/07/2015

boxa verbal

per Francesc Massip

Quan l'amor s'acaba, ja no calen diàlegs. Per això el duríssim duel que planteja Pascal Rambert a La clausura de l'amor són dos poderosos monòlegs que, primer ell i després ella, s'escupen a la cara sense contemplacions. Israel Elejalde enceta el round i profereix durant una hora de rellotge tots els retrets, acusacions i queixes que duia al pap. S'hi esplaia de gust amb una virulència inusitada, davant la immobilitat de Bárbara Lennie, que aguanta estoicament tot aquell gavadal de recriminacions sense badar boca, bé que amb una gestualitat dolguda, ferida, matxucada. Ara bé, quan és el seu torn no es queda pas enrere i engega amb una intencionalitat més dreturera la seva bateria de recriminacions, renys i vituperis, en una interpretació fulgurant. Dos intèrprets potents, un text demolidor, i una mena de "respir" enmig una mica "kumbaià": un estol de nens i nens surten a cantar per donar l'alternativa als intèrprets i relaxar un pèl el cúmul de tensions que han saturat la sala.