La crisi de la imaginació

Teatre

informació obra


Sinopsi:

Espectacle multidisciplinari que se serveix del moviment, l'acrobàcia, la manipulació d'objectes i titelles, la música... Un món on, sobretot, es reivindica el poder de la imaginació, la fabulació perduda dels nens, plena de grans somnis i d'objectius. Tres personatges es troben cara a cara en una història farcida d'intimitats, de superació i d’amistat. Inesperadament, un malentès provoca una baralla i, sense voler-ho, aquest fet posa fi a la vida de la imaginació. La crisi i el pànic els envaeix i quan sembla que ja està tot perdut, una escala es transforma en un vaixell...

Crítica: La crisi de la imaginació

16/12/2023

Benvinguda, crisi creativa

per Jordi Bordes

La companyia Rauxa aconsegueix trenar una trama de les soledats de dos protagonistes, a mig camí de la dansa acrobàtica, el mim i el clown. Des de la blanca ingenuïtat de dos éssers que es meravellen pel que és obvi (la canalla de primària els adverteix què han de fer per tocar el violí o per posar-se una jaqueta, des de la platea, entregats) juguen amb una mena de personatges amb cap de glubus d'hel·li que podria ser metàfora de la imaginació. El que per ella vola, a ell li cau als peus. Les serpentines i el confeti serveixen per enterrar el desengany que, abans de quedar sepultat pel dia a dia gris, deixa escapar l'ànima cel amunt com un colom dels somnis.

El quadre juga amb les patacades sorolloses (que desperten l'entusiasme dels més petits) però també amb una poètica màgica d'un titella de mida natural fet amb un cap d'hel·li i un cos de bossa d'escombraries. L'artista Xavi Sánchez ja en va fer un interessant treball en el seu particular aniversari (també d'antiheroi que no aconsegueix apagar mai del tot el pastís) en un Embrions de l'Escena Poblenou 2021 (Teatre de paper). De fet, el treball amb la corrents d'aire i les bosses de plàstic (mítica imatge d'American beauty) també es desplegava a L'après-midi d'un foehn

La peça és despullada, només amb un fil musical a base de d'estudis de piano clàssic gravats i una il·luminació austera. Els efectes es multiplicarien amb un disseny més elaborat però també és cert que això desvirtuaria el seu gust per la radical simplicitat: Una parella que persegueix un somni, que es troben i comparteixen el viatge en aquesta cerca i que la desaparició de la sorpresa els durà a una frustració només redimida per la resurrecció de l'ànima del titella.

Aquest espectacle retrata una crisi? Doncs benvingudes siguin totes les crisis amb aquesta creativitat esclatant.