Excel.lent adaptació portada als nostres dies, en clau de musical i posta en escena multidisciplinar (text, cançons, música en directe i moviment). Conserva els elements essencials i universals de l´obra de Guimerà. Com tractem a qui considerem diferent?. Com l´entorn social condiciona la nostra identitat i la nostra forma d´actuar?. Tot en aquest espectacle està especialment cuidat i forma un conjunt perfectament harmonic i equilibrat. L´escenografia, tot un encert, el vestuari, el disseny de llums, la música, la interpretació que encaixa amb saviessa els moments individuals amb el moviment coral, els actors músics que toquen en directe. Tot dins d´una d´un atemporalitat i una ubicació indeterminada que el fa vàlid de situar en qualsevol entorn, inclús la banda sonora, les lletres, les músiques tenen pinzellades de toc folklòric però mantenen una estudiada i encertada neutralitat.
Un espectacle que ofereix una magnifica oportunitat per introduir als nois i noies al món teatral. La riquesa en tots els aspectes de l´espectacle, el fa atractiu, actualíssim i engrescador.
Gran treball de la companyia La Barni Teatre, en co-producció amb el Festival Grec 2021 i Focus. El text i lletres són del dramaturg Jaume Viñas, la música-lletres i direcció musical de Marc Sambola, que també intervé com a actor, la direcció escènica de Marc Vilavella, tots ells conjuntament amb l´actriu-cantant Gracia Fernández van concebre La filla del mar, el musical. L´escenografia i el vestuari porten la signatura de Jordi Bulbena i Marc Udina, el brillant disseny d´il.luminació, de Jordi Berch, el disseny de so de Jordi Ballbé i el moviment escènic de Teresa G. Valenzuela.
El treball actoral forma un tot i els citarem per ordre alfabètic com estan al programa, Xavi Casan, Mariona Castillo (que en fa una gran interpretació de la contradictòria Mariona), Candela Díaz, Gracia Fernández, Irene Jódar, Albert Mora, Arnau Puig, Marc Sambola, Clara Solé (que dona força, agressivitat i tendresa al personatge de l´Àgata, arribada entre les ones de petita i mai del tot acollida dins la tancada idiosincràsia de la gent del poble) i Toni Viñals (actor i cantant, d´extraordinari solvència que broda el paper de Pere Màrtir, el presumit seductor que acaba presoner dels seus propis enganys, descobrint un amor pur que el desarma).
Dels escenaris alternatius al Condal Oníric.
La Barni Teatre va néixer el 2006, de la ma de Marc Sambola, Marc Villanueva i Gracia Fernández. Tots els seus espectacles han buscat redescobrir i apropar l´espectador d´avui materials escènics i musicals d´arrel popular i autòctona. Tots ells han estat encerts i han aportat noves visions escèniques: Ojos verdes, Miquel de Molina in memoriam (2009. Espai Brossa), inspirat en la figura del gran artista represàliat pel franquisme i obligat a exilar-se per la seva condició declarada d´homosexual. El projecte dels bojos, una utopía musical (2011, Nau Ivanow, Almería Teatre.), cabaret crític i reivindicatiu. Le llaman copla (2012, Gaudí Teatre), una brillant antologia-homentage d´aquest fonamental gènere musical. Tan bonica aquesta nit (2014, Maldà), concert íntim escènic, 12 musicals a veu i guitarra.
Altres versions recents de La filla del mar.
La primavera del 2002, es va fer una interessant versió al TNC, dirigida per Josep María Mestres, amb Marta Marco i Joan Carreras, al front d´un notable repartiment. Recentment al Jove Teatre Regina, el 2020, la jove companyia La Moderna del Poble Nou, va portar a l´escèna amb text de Gerard Nicasi i música de Marc Miramunt, una versió que situava l´acció en un bar de platja d´una població turística de la Costa Brava. La protagonista era una immigrant que no trobava ni reconeixement ni acollida.
Guimerà sempre ha estat present als escenaris catalans, entre els més recents i recordats, la versió de Terra Baixa, de Pau Miró, en la que Lluis Homar amb un “tour de force”, interpretava tots els personatges (2014) i òbviament el musical Maricel, que Dagoll Dagom va transformar en un dels grans clàssics de l´escena catalana, capaç de poder representar-se al llarg de dues generacions.
Guimerà, el cinema i l´òpera.
La filla del mar-La hija del mar. Publicada el 1900. El 1917, es va rodar una versió muda, dirigida per l´Adrià Gual. El 1953, es va rodar una versió sonora, dirigida por Antonio Momplet, La hija del mar. El compositor Eugen d´Albert, en va fer una òpera el 1912 (Liebesketten). Es el mateix compositor de Tiefland, inspirada en Terra Baixa.
Terra Baixa-Tierra baja. Publicada el 1897.
Cinema : La més versionada cinematogràficament. La primera versió va ser ja el 1907, en cinema mut, del pioner català Fructuòs Gelabert. El 1913, a l´Argentina, Tierra baja, dirigida per Mario Gallo. El 1914, versió hollywoodiense, Martha of the lowlands, dirigida per James Searse Dawley. El 1920, versió húngara, dirigida per Bela Belogh. El 1924, el gran director japonés Kenji Mizoguchi en va fer una adaptación, Jynkió-Ese mundo polvoriento. La gran i controvertida directora alemanya Leni Riefenstahl desprès de vint anys d´accidentada gestació va estrenar el 1954, la seva versió, Tiefland. El 1950, hi ha una notable versió sonora a México, dirigida per Miguel Zacarías i protagonitzada per Pedro Armendáriz. El 2011, TV3 en va fer una interessant versió que es pot veure a TV3 a la carta, dirigida per Isidre Ortiz i amb un repartiment encapçalat per Ernest Villegas, Marina Gatell, Francesc Orella, Roger Casamajor i Joan Pera. www.ccma.cat/tv3/alacarta
Òpera. El 1903, Eugen d´Albert, amb llibret de R. Lothar en va fer una exitosa òpera que es va estrenar a Praga. Aquesta òpera es va poder veure al Metropolitan de New York, el 1908, i al Liceu de Barcelona el 1910, amb presencia del mateix Àngel Guimerà. Entre els cantants que l´han interpretat destaquen una joveníssima Maria Callas la temporada 1944-45 a Atenes, i una també joveníssima Montserrat Caballé a l´inici de la seva carrera, ambdues van donar vida i veu al personatge de Marta. El 1907, el compositor Ferdinand Le Borne en va composar una altre, sota el títol de La Catalane.
María Rosa. Publicada el 1894. Hi ha la reconeguda versió interpretada per Núria Espert i dirigida pel seu marit Armando Moreno, el 1965 (es pot aconseguir en DVD) i la historica versió estil Hollywood del 1916, cine mut, dirigida pel gran Cecil B. de Mille.
Guimerà al Poble-sec
La construcció de la Fundació Miró, va acabar amb un dels espais enjardinats amb cura per Forestier i Rubió i Tudirí, presidit per una estàtua de Manelic (el protagonista de Terra Baixa), a qui serví de model el gran actor Enric Borràs. De forma puntual i continuada un grup format per destacats i reconeguts artistes del món del teatre i de la música hi fan actes reivindicatius, amb lectures i cantades. L´estàtua de Manelic, únic supervivent de l´espai, ha estat testimoni recentment de les lectures de Terra Baixa (amb Carme Sansa i Enric Majó, entre d´altres), La filla del mar (Anna Güell i Pere Arquillué..) i María Rosa (amb Rosa Renom i Mario Gas…). www.facebook.com/quenosapaguilaire. Veure també l´article de la poetesa i escriptora Júlia Costa al Zonasec, el diari del Poble-sec, número 206, juliol del 2021. http://zonasec.cat
Text: ferranbaile@gmail.com
