Agafar un text teatral i afegir-hi alguns temes musicals no implica que el resultat final hagi de ser necessàriament un musical. Els de La Barni Teatre ho saben i per això adverteixen que La filla del mar, el musical és “una obra de text on és canta molt o un musical on es parla molt”. En qualsevol cas, la transformació que han fet del text d’Àngel Guimerà els permet afegir al títol l’epígraf ‘el musical’ que, sense enganyar ningú, dóna al resultat final la pàtina de gran espectacle i és un bon recurs de màrqueting, també cal dir-ho.
Jaume Viñas i Marc Sambola han agafat el clàssic de Guimerà, l’han esporgat de superficialitats i hi ha afegit algunes partitures confegint un producte situat ben bé a la frontera entre el musical i la prosa sense que pugui ser qualificat com una cosa ni altra. Fins i tot en algunes escenes, com les del segon acte, deixen de banda la música i aposten ja no pel teatre sinó pel metateatre, amb els intèrprets entrant i sortint de l’escena, explotant la comicitat de la situació i construint un moment potser una mica exogen però molt afortunat de l’espectacle. I, però, sense la música que, per argument, hi correspondria en un musical canònic.
Clar que tot això no vol pas dir que La filla del mar. El musical no sigui una molt bona proposta i, sobretot, un exercici de valentia completament reeixit. L’adaptació viatja a l’essència del text de Guimerà, la música l’acompanya en aquest viatge amb efectivitat i una amabilitat continguda i els intèrprets es submergeixen en aquest material amb completa solvència.
El millor és l’aposta perquè siguin els propis actors els intèrprets de la música. És una dualitat difícil —caríssima per no sir impossible de veure als nostres escenaris— que el repartiment supera amb nota i dóna la personalitat definitiva a l’espectacle. La solidesa de Toni Viñals com a Pere Màrtir, de Clara Solé com a Àgata i de Mariona Castillo com a Mariona fa la resta, de forma que el conjunt presenta una molt fona factura.
Una factura en la qual també hi intervé de forma decisiva l’entorn que emmarca la feina dels intèrprets. No seria just deixar-ne de banca un gran i compacte treball de caracterització de Núria Llunell i una magnífica escenografia de Jordi Bulbena i Marc Udina que amb la il·luminació de Jordi Berch assoleix un estadi superior.
En definitiva, potser l’etiqueta el musical se li fa una mica grossa a aquesta Filla del mar, però més enllà d’això és un bon espectacle, ben concebut i amb una execució impecable al qual cal desitjar-li una llarga vida.
