La força oculta

Teatre

informació obra


Autoria:
Louis Couperus, Abi Morgan
Adaptació:
Peter van Kraaij
Dramatúrgia:
Peter van Kraaij
Intèrprets:
Aus Greidanus jr., Gaite Jansen, Gijs Scholten van Aschat, Halina Reijn, Jip van den Dool, Maria Kraakman, Marieke Heebink, Vanja Rukavina, Barry Emond, Dewi Reijs, Mingus Dagelet, Otis Schwab, Rob Malasch, Keanu Visscher
Direcció Musical:
Harry de Wit
Composició musical:
Harry de Wit
Interpretació musical:
Harry de Wit
Escenografia:
Jan Versweyveld
Il·luminació:
Jan Versweyveld
Coreografia:
Koen Agustijnen
Vestuari:
An D'Huys
Vídeo:
EYE Amsterdam
Ajudantia de direcció:
Nina de la Parra
Producció:
Toneelgroep Amsterdam, Ruhrtriënnale
Traducció:
Neus Bonilla Benages
Sinopsi:

Torna Ivo Van Hove per descobrir-nos l'obra d'un dels grans de la literatura holandesa. És Louis Couperus (1863-1923), autor d'una novel·la visionària sobre l'enfrontament entre dues cultures irreconciliables: Orient i Occident. 

La història té com a escenari Java, on el governador Otto van Oudijck controla fermanent la seva província. És sensible a la cultura local, però està convençut de la seva superioritat com a europeu sobre els pobles que governa. Un enfrontament amb el germà d'un príncep local desencadenarà, però, unes forces sobrenaturals i ocultes. Tot passa sota el monsó, en un ambient inquietant i una escenografia espectacular de gran format on l'aigua és un element fonamental. 

Una història sobre les antigues colònies holandeses que explica, però, la història universal de l'enfrontament entre dos mons i d'un malestar existencial que s'estén fins al nostre segle XXI.

Finalista en la categoria d'espectacle internacional. Premis de la Crítica 2016

Crítica: La força oculta

04/07/2016

Quan l'estrella és la tecnologia

per Jordi Bordes

Certament, el treball tècnic dels actors és de nota. I la posada en escena, amb un monsó que cau sobre l'escena (i puntualment es desvia cap a platea) és espectacular. El que queda coix és el que s'explica: la trama. Es podria resoldre amb dos monòlegs i un epíleg. La força oculta impacta per la sorpresa i pels efectes però deixa fred, no interpel·la l'espectador. 

Quina relació pot tenir un ciutadà del segle XXI amb les colònies holandeses a Indonèsia? Si la lluita és de poder polític, entre les famílies autoritàries d'abans i els nous administradors que aporten civilització europea a canvi d'extreure'n matèria primera, el conflicte és menor; si se centra la mirada en la civilització innecessària dels colons als indígenes, és un terreny  interessant però ja molt plantejat històricament a l'escena; si el microscopi s'hagués posat en la lluita entre els esclaus (o plebeus) i els que regenten el Poder (i que se senten superiors) haguessin pogut sorgir espurnes: Fins a quin punt els vilatans es revolten contra els holandesos per mandat dels anteriors caps tribals? 

Ivo van Hove demostra, això sí, tenir una nòmina d'actors espectaculars (ho ve confirmant des de Tragèdies romanes, al 2013). De saber transmetre una història (no sempre prou controvertida, com sí que passava a The fountainhead) amb una capacitat tècnica de primera divisió, tot i que aparentment, pugui semblar una escena nua, en què l'actor és el valor absolut (com a La voix humaine, de l'any passat)