La gent

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Toni Agustí, César Tormo, Ruth Atienza, Lorena López, Carles Sanjaime, Verònica Andrés, Juli Disla
Companyia:
Pérez - Disla Cía, Cía. Vero Cendoya
Direcció:
Vero Cendoya
Sinopsi:

Espectacle participatiu que recrea la dinàmica d’una assemblea on un grup de persones han de prendre una decisió d’urgència. Una experiència grupal que qüestiona amb humor i sense benevolència el concepte de participació. Una metàfora del règim de representació democràtica. Una peça de plena actualitat que replica un univers col·lectiu i posa en qüestió els procediments que regeixen la societat contemporània. No habilitat per a persones amb la mobilitat reduïda.

Crítica: La gent

19/09/2015

Experiència assembleària

per Iolanda G. Madariaga

L’Ateneu de Tàrrega ha cedit una de les seves sales per a la reunió  d’uns ciutadans. Hem estat convocats per aprovar un document que se’ns ha tramés per correu electrònic junt amb l’ordre del dia. No hi som tots, però els que sí hi som haurem de decidir!

Ens trobem immersos en una experiència teatral directament connectada amb l’actualitat. L’autor –i també actor- Juli Disla, amb l’ajuda de quatre o cinc actors i alguns col·laboradors més o menys espontanis, ens fa partícips d’aquesta assemblea on s’estan tractant temes que ens afecten directament. Amb molt sentit de l’humor i un xic d’acidesa, van apareixent tots els “tics” (funcionals, lèxics, posturals...) d’aquesta mena de trobades. Van intervenint tipus fàcils de reconèixer, del més abrandat al més tímid; entenem les diferents postures vitals d’aquells que intervenen: alguns generen un corrent empàtic important, d’altres admirem la seva gosadia o la seva fluïdesa verbal, ni han que, fins i tot, conciten un cert rebuig... Són gent, gent com nosaltres, els nostres veïns o els nostres familiars, i amb ells participem d’un “present” que haurà de marcar el nostre futur immediat. Teatre polític que planteja els límits i l’operativitat de la participació ciutadana de forma divertida i desinhibida. Ho fa des d’una acurada dramatúrgia que contempla i preveu les possibles intervencions del públic integrant-les en l’acció dramàtica. Un gran retrat col·lectiu de “la gent” confegit entre tots (i totes!) en cada funció.