La gent

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Toni Agustí, César Tormo, Ruth Atienza, Lorena López, Carles Sanjaime, Verònica Andrés, Juli Disla
Companyia:
Pérez - Disla Cía, Cía. Vero Cendoya
Direcció:
Vero Cendoya
Sinopsi:

Espectacle participatiu que recrea la dinàmica d’una assemblea on un grup de persones han de prendre una decisió d’urgència. Una experiència grupal que qüestiona amb humor i sense benevolència el concepte de participació. Una metàfora del règim de representació democràtica. Una peça de plena actualitat que replica un univers col·lectiu i posa en qüestió els procediments que regeixen la societat contemporània. No habilitat per a persones amb la mobilitat reduïda.

Crítica: La gent

02/10/2015

Mofa constructiva als activistes

per Núria Cañamares

Entrem a la sala i, espontàniament, seiem en una de les cadires situades al cercle. De seguida ens n’adonem: tindrem un paper actiu. Ja no som ‘el públic’, estem assistint a una reunió. Dos portaveus condueixen l’assemblea per, com diuen, “mirar de centrar el personal i intentar treure’n conclusions profitoses”. Ordre del dia, escolta, propostes, debat, contradiccions... L’acte es desenvolupa per línies que no revelarem i que donen molt i molt de joc.

Els qui, escèptics, visualitzin una funció previsible i avorrida s’enduran un bon feix de sorpreses, ja que l’espectacle compta amb detonants a tort i a dret, servits amb naturalitat i humor. De fet, tot plegat es tracta d’una mofa constructiva als moviments participatius feta des del realisme, el respecte i la capacitat de riure’s d’un mateix.

L’espectador se sent cridat a opinar, a formar part d’una comissió i empatitza amb la resta dels presents. Es plantegen temes polèmics com ara l’ús de la violència, el sentit de les vagues de fam, la repercussió d’aparèixer als mitjans de comunicació, la necessitat d’un lema i emprendre una campanya d’acció, la negociació i capacitat de cedir per arribar a acords... El text és molt real, viu i identificable per a tothom. No punxa per sustentar-se exclusivament en el diàleg ja que pren en els assistents, que el viuen com una experiència personal i col·lectiva. Capta l’atenció en tot moment i troba els instants requerits per respirar i donar aire a l’ambient.

Tot i aquesta interacció, que ningú pateixi més del compte. Qui vulgui mantenir-se en el seu paper d’espectador passiu sense veu ni vot ho podrà fer sense cap problema. No hi ha un espai escènic d’expressió més lliure. Si, per contra, us posa molt nerviosos aquest sistema de representació democràtica una de dues: o hi aneu i en feu teràpia, o us n’absteniu, però perdreu l’oportunitat de passar una hora enginyosament divertida i, qui ho sap, potser després ho veureu tot amb uns altres ulls... Del teatre sempre te’n endús alguna cosa.