La gent

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Toni Agustí, César Tormo, Ruth Atienza, Lorena López, Carles Sanjaime, Verònica Andrés, Juli Disla
Companyia:
Pérez - Disla Cía, Cía. Vero Cendoya
Direcció:
Vero Cendoya
Sinopsi:

Espectacle participatiu que recrea la dinàmica d’una assemblea on un grup de persones han de prendre una decisió d’urgència. Una experiència grupal que qüestiona amb humor i sense benevolència el concepte de participació. Una metàfora del règim de representació democràtica. Una peça de plena actualitat que replica un univers col·lectiu i posa en qüestió els procediments que regeixen la societat contemporània. No habilitat per a persones amb la mobilitat reduïda.

Crítica: La gent

13/09/2015

"Una mica d'organització que per garantir el concert caldrà reclutar una comissió!!"

per Jordi Bordes

Programa, programa, programa. Coordinació, debat, consens, contrast d'opinions, relectura dels acords, opció de revisió; replantejament del document mare acordat per un altre grup anònim; qüestionament d'una retallada de llibertat o una baixada de pantalons en tota regla si s'accepten aquell sostre normatiu (també tingut per a un altre portaveu com a abric, paraigua proteccionista per a hipotètics estadis pitjors). Voluntat, per fi, d'activar una protesta per fer més forta la proposta, el marc regulador que garanteixi la màxima transparència. Avaluar riscos i oportunitats d'accions com la manifestació, el video viral per a les xarxes, la vaga de fam, la violència (però només en sentit metafòric... d'acord)

Aquest és el nucli d'un muntatge que atrapa l'espectador des del minut 1 procurant compendre on hi és ficat. El públic té voluntat d'intervenir, de provocar més enrenou en veure que aquesta comissió local no traurà mai l'aigua clara, sempre s'ajornarà una decisió per a la següent reunió (O potser acabarà tancant un acord inamovible). Algú haurà deixat el seu correu electrònic per a formar part d'una nova comissió que, no es reunirà mai o que si ho fa, haurà d'acceptar que es fiscalitzi assembleàriiament la seva proposta. 

Genial i caricaturesc quadre del moviment assembleari, que també gaudeix de molts mecanismes per a desactivar allò que hauria de ser el funcionament utòpic d'una societat. I ho aconsegueix amb un joc escènic, una maquinària que obra finestres i no en tanca, pràcticament, cap ni una. 

Hi vagin i hi votin a favor de l'annex del concert marc... i tant!